Vegetarians: Mites i respostes

Sempre que vaig a algun lloc a fer algun menjar col·lectiu i em porte menjar de casa o menje únicament aquelles coses que no tinguen cap animal, acabe donant una serie d’explicacions  a algú interessat en aquest “estrany” comportament. Sempre em mostren els seus arguments “pro-carnívors” que intente rebatre. Però normalment la cosa no acaba gens bé… hi ha molta gent convençuda que la meua vida corre perill o que aquesta dieta no és, ni de bon troç, la millor per a nosaltres… segur??

Ací anem a desmitificar tots els arguments pro-carnívors que se li poden ocórrer a la gent normal:
La pregunta que a tota persona menjadora de carn li passa pel seu cap quan s’enfronta  amb la realitat de l’explotació i la massacre d’animals és clara: és possible ser vegetarià? I tot un seguit de preguntes associades: Tindré tots els nutrients que necessite? Mantindré una bona salut? Podré seguir fent esport? No importa que estiga embarassada? Serà molt car? etcètera.
Evidentment, totes aquestes preguntes són molt importants:

1. Si ser vegetarià no és possible, les granges i els escorxadors haurien de seguir existint.
2. Si és possible, però amb riscos sanitaris, segurament també existirien els escorxadors, perquè molt poca gent estaria disposada a arriscar la seva salut darrere dels seus ideals ètics.
3. Si és possible, però només en certes condicions i no en altres (per exemple, si no fora possible per a nens, per a dones embarassades, per a esportistes o per a gent amb pocs ingressos), hauria de seguir mantenint-se el sacrifici d’animals per a estos sectors de la població.

Afortunadament, ser vegetarià és possible i ho és per a totes i tots i a totes les edats. Fins i tot per a totes les butxaques. Vegem per què.

L’ésser humà és un primat, un gran simi, emparentat genèticament amb altres grans simis com el goril·la, el ximpanzé o l’orangutan. Els primats són frugívors, o omnívors amb predominança frugívora. Tenen un sistema digestiu adaptat per menjar fruita, fulles i arrels, i un cos adaptat per pujar als arbres i agafar aquestes fruites, si bé és cert que alguns primats maten i mengen a altres primats, encara que en general ho fan com a signe de dominació.
L’homo sapiens es va alimentar també presumiblement de forma majoritàriament frugívora durant milers d’anys, fins que les contingències ambientals, normalment lligades a temperatures fredes i per tant manca de vegetals, unides al descobriment del foc (doncs la seva fisiologia li impedia menjar carn crua), li van fer caçar animals per alimentar-se.
Existeixen diferents tipus de vegetarianisme, nomenats segons el que mengen. Hi ha persones que no consumeixen carn ni peix i es diuen ovo-lacto-vegetarianes. Les que no consumeixen carn, peix ni productes lactis es diuen ovo-vegetarianes, mentre que les que no consumeixen carn, peix ni ous es diuen lacto-vegetarianes. Les persones que no consumeixen cap producte animal es diuen simplement vegetarianes, encara que hi ha qui les anomena vegetarianes estrictes (la qual cosa no sona molt bé!), I també està molt estesa la denominació de veganes, encara que el terme vegà / vegana excedeix l’àmbit de l’alimentació.

Qualsevol forma de vegetarianisme és positiva, en la mesura en què s’està deixant de donar suport a la indústria que explota i mata animals. Si bé, naturalment, la forma més ètica de vegetarianisme és la de no menjar cap animal i cap producte derivat d’animals: carn (incloent, per descomptat pollastre, embotit i la carn dels peixos), productes lactis (llet, formatges, iogurts , gelats, mantega …), ous, mel … Doncs tot producte d’origen animal s’ha obtingut mitjançant l’explotació d’aquests atenent únicament a criteris econòmics i de rendibilitat i no als interessos dels individus explotats. Hi ha qui diu “com a mínim amb la llet o els ous no han matat a l’animal”. No és cert, sí que ho han matat. Encara bevent llet o prenent un ou no estiguem consumint directament el cadàver de l’animal, aquest ha estat matat de tota manera en arribar a una edat que no es considera “productiva” (més d’haver estat sotmès a explotació tota la seva vida). Per no parlar d’altres atrocitats, com tirar vius a una trituradora als pollets mascle (en la selecció de gallines ponedores) o separar un vedell de la seva mare vaca quan encara li queda molt temps de lactància, mare que serà inseminada artificialment tota la seva vida i sistemàticament apartada dels seus nadons. 
Adoptar una dieta vegetariana és el millor que es pot fer per pal·liar el patiment dels animals. Molta gent, quan veu la realitat de l’holocaust animal, diu “però què puc fer jo?” El que cadascun de nosaltres podem fer és no donar suport aquestes pràctiques deixant de consumir els productes que venen. Si tothom ho fes, l’explotació animal desapareixeria. No podem fer que els altres que canviïn les seves vides, però sí podem canviar la nostra. Tindríem esclaus a casa si fórem antiesclavistes? Deixar de consumir animals és la responsabilitat de cada un, i és el millor que podem fer.

Desmuntant mites vegetarians

1. La dieta vegetariana NO és cara. Comprar a la fruiteria no és més car que comprar a la carnisseria o la peixateria, especialment si comprem fruita i verdura de temporada i que no provinga de països situats a milers de quilòmetres.La creença que el vegetarianisme és car està lligada al consum de certs productes que es troben en herbolaris o botigues d’alimentació natural, com el tofu, el tempeh, hamburgueses vegetals, salsitxes o formatge vegetal, etc.D’una banda, no necessitem aquests productes: la dieta vegetariana amb fruites, verdures, llegums, arròs, patates, pasta, fruits secs, etc. ens dóna els nutrients que necessitem. De totes formes, pots fer-te tu  mateix moltes d’aquestes coses a casa, i no comprar-les de l’herbolari. Visita les pàgines de receptes al final de la pàgina.

1. La dieta vegetariana NO és avorrida ni insípida. Tots estem acostumats a escoltar els típics arguments de que només es menja enciam o api. La dieta vegetariana està plena de colors, sabors i textures, i és apta per a tots, fins i tot els que mengen més que Sangonera. Si t’agrada el menjar sa i natural pots jugar a compondre amanides amb els més variats ingredients (has provat la d’alvocat amb taronja?), Si prefereixes plats més “substanciosos”, prova amb els diferents cereals, com el mill, la quinoa o l’arròs integral combinats amb alguna llegum (què tal uns cigrons amb arròs i carbassa?), o fes les teves pròpies hamburgueses, per exemple amb llentilles picades amb espècies. Si t’agrada el menjar oriental tens tot un món per triar, ja que en aquestes zones del planeta menjar vegetarià ha estat predominant (què tal una pasta al curri amb llet de coco, o potser falàfel amb crema de sèsam?), I si t’agrada la cuina italiana, la farina de blat pot també donar-te moltes satisfaccions en les seves diferents preparacions. El menjar vegetarià ofereix plats deliciosos per a tots els paladars. No oblides visitar les pàgines de receptes al final de la pàgina!!

 

1. “Les verdures també pateixen”. Bé, ens sembla bastant improbable perquè no tenen sistema nerviós, però … I si fos així? Doncs amb més raó hauríem de ser vegetarians! Doncs al menjar animals estem menjant indirectament tots els productes vegetals amb què aquests van ser alimentats. De fet, en realitat un vegetarià menja menys plantes que un omnívor!

1. “Si tots siguéssim vegetarians, no hi hauria vegetals suficients per a tots!” Este argument és semblant a l’anterior… no té en compte tots els productes vegetals utilitzats per donar menjar al bestiar. És la ramaderia, i no l’agricultura, la que resulta insostenible des del punt de vista mediambiental, com reconeix la mateixa ONU. Una alimentació a base de productes vegetals és més ecològica, més eficient a nivell de consum de recursos, i més justa en termes de desigualtats entre països rics i pobres, ja que molts països en desenvolupament dediquen vastes extensions de les seves terres cultivables a productes que serviran d’alimentació al bestiar que després mataran i menjaran als països rics. Així doncs, passa justament a l’inrevés: si tots fóssim vegetarians, hi hauria més menjar per a tots, malbarataríem menys recursos i viuríem en un món més sostenible.

1. “Si tots ens féssim vegetarians, caldria matar tots els animals”. Això passaria si tota la població mundial es fes vegetariana d’un dia per l’altre (o en un termini molt breu).Malauradament, això no serà així. El vegetarianisme, com canvi social, s’anirà implantant poc a poc. La demanda de productes d’origen animal anirà disminuint, i això comportarà una disminució de l’oferta, és a dir, es criaran menys animals, i les empreses que els exploten aniran introduint altres productes (per exemple, algunes empreses làcties han començat a comercialitzar llets vegetals com la de soja). Mentre es produeix el canvi, el nombre d’explotacions animals anirà disminuint. En realitat, sí que és cert que tots els animals del món que ara mateix estan ficats en granges moriran en breu termini. Uns en qüestió d’hores, altres de dies, altres de mesos o anys. Però tots moriran aviat. I no ho faran perquè ens haguem tornat vegetarians, ho faran perquè encara no ho hem fet.

 

1. “Ser vegetarià és burgès i elitista”. Si fora veritat,  gairebé tota la població de l’Índia seria burgesa i elitista. Però tampoc a Occident això és cert. Vegetarianes i vegetarians hi ha a tots els estrats de la societat i en totes les edats .Encara que pot ser estiga més implantat entre la gent més “progressista” i entre gent més aviat jove. Aquest tòpic s’utilitza des d’alguns sectors d’esquerra o extrema esquerra, potser per justificar que entre les injustícies que combaten no es troba la major de les injustícies. Però la veritat és que aquesta afirmació és senzillament falsa.

1. “Els esquimals de l’àrtic o les poblacions nòmades d’Àsia Central han de menjar animals, no tenen elecció”. És cert, hi ha algunes poblacions al planeta que difícilment podrien ser vegetarianes, ja que viuen en climes extrems. Jo per descomptat no aniria a un esquimal a dir-li que no menge peixos. Però això no tira per terra el fet que per a la resta de la gran majoria dels humans, una alimentació vegetariana és perfectament possible.

 

1. “Sempre s’ha menjat carn i sempre es menjarà”. Com hem vist abans, no és cert, però de totes formes, sempre hi ha hagut guerres, assassinats, violacions, robatoris, corrupció … el fet que una activitat s’haja realitzat en el passat no constitueix cap justificació per a la seva continuïtat.

On puc trobar més informació?
http://www.animanaturalis.org/
http://iniciativaanimalista.cat/
On puc trobar receptes?
Recomane especialment la web de Mireia Gimeno, col·laboradora del “Canal Cocina”: http://www.mireiagimeno.com/
i també aquesta altra, on la gent envia les seues receptes:
http://www.haztevegetariano.com/

Font

Traduït i adaptat de la web “mimunditoretorcido”
 
Nota: El proper pas, personalment, és desfer-me de la roba feta amb animals.  🙁