[youtube http://www.youtube.com/watch?v=jW7VhkNqjnc]
L’anterior disc no em va aplegar a omplir. No se si perquè no era l’època (per a mi) d’escoltar-lo, o perquè era massa “Pop” per al meu gust. Però amb aquest li han tornat a ficar una mica més de canya, com feien abans. I han experimentat fins i tot en sonoritats semblants a uns The Clash del segle XXI. El disc en general sona prou a Punk Rock Ramones Style, o com diuen ells “…alguna cosa a meitat camí entre AC/DC i els primers The Beatles”.
Els tres senzills que han tret fins ara sonen amb bastant contundència. Amb “Kill the DJ“, com ja he dit, experimenten amb el Dance, ficant-li eixe Funky també a lo The Clash. “Let Yourself Go” és el típic Punk Rock canyero i cantable al que ens tenen acostumats els de Califòrnia, i “Oh Love” sí que ja és una d’aquestes balades Power Pop que tan van sonar a les ràdios amb el seu disc més famos, l’American Idiot.
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=N_8C3Z1W_HI]
El disc comença amb un “Nuclear Family” i “Stay the Night” . Punk Rock a lo Ramones prou elaborat i alegre, fins i tot un poc “surf”. La primera va ser posada a Spotify per a promocionar l’àlbum.
“Loss of Control” també és Punk Rock amb tornada ensucrada i per a cantar al bar. “Troublemaker” ens dona un descans i ens presenta una cançó a l’estil del My Sharona de The Knack.
Un disc per a escoltar-se’l i sense pensar. Per a passar-ho bé. I tenint en compte que venen dos més, ¡Dos!, ¡Tré!, (els trauran entre setembre i gener) tindrem que esperar un poc per a veure al complet aquesta trilogia Punk.
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=IWwMqa-_210]
Descarrega’l