Close
Música, Pólvora i Trons: Extremoduro, La Ley Innata

Música, Pólvora i Trons: Extremoduro, La Ley Innata

Després d’escoltar-lo i analitzar-lo moltíssimes vegades, ací està la nova “llarga duració” del grup extremeny Extremoduro.

El disc es compón d’una cançó retallada en 6 troços (al estil del Pedrà de 1995) , i a la portada es pot llegir un vers de Ciceró: “??Existeix, de fet, jutges, una llei no escrita, sinó innata, la qual no hem après, heretat, llegit,
sinó que de la mateixa naturalesa l’hem agafat, espremut, apurat, llei
per a la qual no hem estat educats, sinó fets; i en la qual no hem
estat instruïts, sinó amarats
“.

Comença amb “Dulce Introducción al Caos“, que com el propi nom indica, es una suau introducció que va muntant de intensitat fins arribar al “Primer Movimiento:el sueño” , que comença amb un Robe amb la seua guitarra recitant versos com solament ell sap fer (hi ha moments que la guitarra del Uoho inclús em recorda a Pink Floyd !!??) “…una bomba inteligente a matado al presidente, pensó que era bueno…” .  El “Segundo Movimiento: lo de fuera“, comença amb un violí esgarrant el silenci, mentre que  poc a poc van unint-?e els demés instruments, fins a convertir-se en una cançó purament d’Extremoduro! “sigo preso, pero ahora el viento corre alrededor“. Al “Tercer Movimiento: lo de dentro“, tenim una cançó amb molta tralla i solos de Uoho impressionants! “y es que me siento extranjero fuera de tus agujeros” .
Cuarto Movimiento: la realidad” comença amb un estil a “Standby” , una baladeta dolça  que insisteix en la mateixa tornada de tot el disc “buscando mi destino, viviendo en diferido, sin ser, ni oir, mirar….I a cobro revertido quisiera hablar contigo, i a si, sintonizar…” i que munta i munta fins acabar una altra vegada en la tornada i amb uns tocs de percussió magnífics! (per no parlar de les guitarres)
Finalment, el “Coda Flamenca (otra realidad)”, que amb un toc flamenquero (sense passar-se’n) finalitza aquesta cançó sobre la vida en general, i tots els amors, desamors, aventures i desventures que ens té acostumats El Rei d’Extremadura!

Sincerament, la cançó de 45 minuts més flipant que he escoltat (i probablement escoltaré) mai. Realment val la pena!

Per a baixar-lo, ACÍ


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

sixteen − fifteen =