Avantasia és l’opera metal de Tobias Sammet, cantant d’Edguy. “The Scarecrow” és la tercera part després de “The Metal Opera” i “The Metal Opera II” i descriuen un lloc “més enllà de la imaginació humana“. Però aquest “Scarecrow” res te a veure amb la història que es contava en les dos primeres parts, i l’estil de música es més variat (Metal, Power Metal, Hard Rock, balades “heavys” com poques…)
Per aquest projecte ha passat gent molt important:
Henjo Richter (Gamma Ray),
Jens Ludgwig (Edguy),
Timo Tolkki (Stratovarius),
Sascha Paeth (Heaven’s gate),
Markus Grosskopf (Helloween), Alex Holzwarth (Rhapsody), Eric Singer (Kiss & Alice Cooper), Tobias Sammet (Edguy), Michael Kiske (ex Helloween), David DeFeis (Virgin Steele),
Alice Cooper, Sharon den Adel (Within Temptation), Rob Rock (ex Impellitteri), Oliver Hartmann (At Vance), André Matos (ex Shaaman, ex Angra), Kai Hansen (Gamma Ray) i Jorn Lande. Com es pot comprovar, un allau de qualitat sense precedents en la història del Heavy Metal i el Hard Rock.
La inicial “Twisted Mind“, amb els tocs a música àrab, i la veu de Roy Khan (Kamelot) fusionant-se amb la de Sammet, donen pas a “The Scarecrow“, un tema de 11 minuts amb parts folk, una orquestació preciosa cap a la meitat de la cançó, i un Jorn Lande exce?lent, amb les guitarres de Paeth i Richter sonant increïbles. “Shelter from the Rain” és el que venia fent Sammet amb els Metal Opera, Power Metal de la vella escola, amb tornades apegaloses.
“Carry Me Over“, possiblement lo menys destacable del disc, amb Sammet sol al micro, interpretant un tema que podria sonar perfectament en les llistes comercials. No ho farà. Com tampoc ho farà “What kind of love” una balada preciosa amb la mezzo-soprano Amanda Somerville que podria ser tot un èxit, però que ens guardarem per a degustació personal (millor, més especial!). La gran”Another Angel Down” continua amb el Metal Melòdic, i “The Toy Master” obri el teló per presentar-nos a Alice Cooper, el gran mestre del teatre, censurat en moltes ocasions, que amb els seus 60 anys continua cantant i traient discos i fent el seu particular espectacle de shock rock amb guillotines, guitarres, serps, sang i cadires elèctriques…tot un mestre de la interpretació! “Devil in the Belfry” ens porta una cançó molt més metalera, i amb una tornada de les d’alçar les mans cap al cel i cantar-la en un estadi, amb un Jorn Lande magnífic!. “Cry Just a Little” ens dona altre moment de relaxació, amb altre tema que ens guardarem per a plaer personal de les nostres oïdes, mentre la gent destrossa les seues amb melendis i bisbals.
“I don’t believe in your love” m’encanta especialment, amb eixe so completament dels 80, i la veu de Oliver Hartmann (At Vance) donant-li un toc molt rock, però especialment la guitarra de Rudolf Schenker dels Scorpions(ell és el so dels 80!).
Finalment, “Lost in Space“, el megahit que haurà sonat en moltes ràdios arreu del planeta. Jo personalment no l’he escoltat en cap…millor, el gaudirem nosaltres!