Si algú em diu fa poc més de 3 anys que el proper diumenge estaria fent la travessia Tabarca – Santa Pola probablement m’haguera rist moltíssim mentre m’encenia un cigarro. Quasi un paquet que em fumava abans cada dia… Quan estàs dins del rollo del tabac no t’adones de les coses que podries estar fent i t’estas perdent. Fins que un dilluns t’alces a punt d’ofegar-te i dius “prou”.
Encara recorde aquell primer dia que vaig anar a la piscina a veure si començava a fer alguna cosa. No se si arribaria a fer 250 metres… Després també vaig començar a córrer fins al deposit d’aigua pel Camí de La Bola, i també amb la bicicleta del meu germà pegava alguna volta. Hui, després de poc més de 3 anys, mire arrere i veig el camí i a costat prou, però s’ha fet amb tant de gust que ni te n’adones!
Recorde la primera volta que em vaig apuntar a una prova esportiva l’estiu passat al pantà de Guadalest. L’emoció de començar i l’emoció d’aplegar al final. De l’esforç a la Volta a la Foia fins a l’últim alé, les pujades brutals i inesperades de la cursa de muntanya de Castalla, l’ambient i bon rollo de Santa Pola o a Torrevella que vaig anar apegat al bus de l’1:30! Emocions i xicotetes victòries personals. Però per damunt de tot, moments de passar-ho genial!
“L’última Rodà!” … com en festes quan aplegues a prop de l’església o de l’ajuntament i tens que anar fent els darrers trets. Doncs després d’una temporada plena de carreres, crec que l’última rodà la posa aquesta travessia. Segurament alguna cosa més eixirà abans d’acabar l’estiu i la temporada, però aquesta és de quatre càrregues. Després de començar amb la “XXVI Volta a la Foia” (bon començament! ) i després amb la “Mitja Marató d’Alcoi“, la “IX Cursa i Marxa per Muntanya” que va organitzar el Club d’Atletisme de Castalla, “XXIII Mitja Marató de Santa Pola” i la “XXIX Mitja Marató de Torrevella”, i el “I Cross pel Centre Històric de Castalla” que va posar punt i final a la primavera, ara m’enfronte amb nervis a la “XVII travessia Tabarca – Santa Pola“! Molts nervis, però moltes victòries personals. Únicament el fet d’anar a intentar-ho per a mi ja és una xicoteta victòria. L’única batalla que es perd és la que s’abandona!
I que dir de la música que m’ha acompanyat en les carreres? Una injecció d’adrenalina constant que també em fa avançar.
Espere que el diumenge faça un oratge esplèndid i ho passem genial tots els castelluts que anem! I espere que vinguen moltes més competicions, carreres, travessies… i amb moltes ganes també de combinar-ho i fer alguna triatló, duatló o aquatló!
Salut i força Ⓥ!
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=videoseries?list=PLA4295CE2447DFFBE&hl=ca_ES]