[youtube http://www.youtube.com/watch?v=5cyjQgM9s8g]
A casa meua el valencià sols el sentia al Babalà
així que pots imaginar com el parlava als 13 anys:
molt mal. Tot i que sempre aní a la línea,
si açò no es mama a casa la cosa aquesta no avança.
Amics canviant el xip per a parlar amb mi, tinc.
De sempre parla catalana, exceptuant si a prop estic.
I així a tot el país situació de confrontació
i qui parla d’indepèndencia és qui parla de solucions.
I tu? De quin equip de lliga ets? Jo, de cap.
A estimar aquestes coses a mi no m’han ensenyat
perquè el món dels sentiments és manipulable.
“Español del 2000, tu primero”, n’és exemple.
No em pregunten d’on sóc, no tinc cap sentiment de patria,
però sí de lluita d’un nascut a l’ Espanya opresora.
Sentiment solidari en la lluita per València.
Part de la resistència d’una cultura atacada.
Les coses que em commouen són els voluntaris
de les brigades; Llatinoamerica, els revolucionaris
comunistes combatint contra un món injust;
es nacions oprimides per culpa dels invasors;
les petites victòries; les cançons dels cantautors;
el poble unit per a fer caure als traïdors;
ma mare contant-me històries dels treballadors
i el meu avi plorant mentre recorda temps pitjors.
Les places criden gràcies. Quasi estiu fora les cases:
Reclamen els carrer milers de gent que ballen danses.
Xiquets, majors i Professors. Trobades de colors.
Mentre quede un de tots encara queden esperances.
Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres
Per establir les bases d’un futur que ens ha de vindre.
Gràcies als anònims que la fan servir.
Gràcies al jovent que dona forces per seguir.
So de guitarres a un fons groc amb quatre barres és:
l’eina de lluita d’un poble que s’obre i aguanta ben fort com un roure.
A ells el pot coure però som incorruptibles.
Sabem on anem, tenim un futur a escriure.
Els últims a riure serem davant de la burla absurda
que una cúpula ens va condemnar a suportar.
Però estem farts d’aguantar i a poc a poc anem guanyant
en els detalls com que els xavals plenen els concerts d’Obrint Pas.
Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan,
sempre esquivant amb dignitat els cops que donen els de dalt,
assegurant als seus veïnats que el món encara pot canviar
si primer canviem aquell que en el espill ens surt davant.
Sumar coneixements per parlar bé i perfeccionar
el nexe que ens uneix veure com creix al teu costat
la quantitat de gent que decideix alçar les mans
i junts i juntes comprometre’ns per el valencià.
I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant.
Valencià apitxat, del de castellanismes,
mecanismes com la diglòssia han funcionat.
A la ciutat serà més difícil d’escoltar.
Valencià? Llengua morta dins d’uns poquets anys.
Sense educació: no hi ha llengües,
sense conversar: No hi ha llengües, així sols son febles,
sense la unitat no hi ha llengües.
Defensem la nostra parla i oblidem les diferències.
Se’ns mengen de fora si no estem junts, no és just
que amb tants anys d’història els de fora ara ens poden.
Va sobreviure a Franco i a Felip cinqué, diga’m
perquè perdre el temps en discussions que ara no importen.
La transició ens va separar, potser estan equivocats
Però no s’ha d’oblidar que continuem sent germans.
Hi ha un enemic comú i ben gran que cal enderrocar.
I gran part d’ell s’allotja a la nostra mentalitat
I és una llengua, que em fa gaudir de motivació
i és que és la llengua, per la qual lluite en cada cançó
perquè mai desaparega i mai deixem de gaudir
perquè mai siga oblidada no ho podem consentir.
i dis-me tu si veus, llibertat d’expressió als nostres carrers
si veus respecte per qui defensa la llengua que emprem,
si et taxen de: guarro,catalufo i no sé (de) que més.
Mitjans de comunicació ens manipulen la mar de bé.
Hi ha molta ma llarga, resistim al carrer,
defensem la parla, fins que ja no pugam més,
a mi m’han inculcat que lluitem pel que volem,
combatre per un ideal i per la teva gent.
Respira i mira al teu voltant que no estàs sol,
l’escena creix, la llengua resisteix a tots els colps,
gràcies a tots que varen ser pioners de la cançó,
gràcies a aquells que lluitaren per un futur millor .
I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant.
