“… We shall go on to the end, we shall fight in France, we shall fight on the seas and oceans, we shall fight with growing confidence and growing strength in the air, we shall defend our Island, whatever the cost may be, we shall fight on the beaches, we shall fight on the landing grounds, we shall fight in the fields and in the streets, we shall fight in the hills; we shall never surrender …”
Així comença un dels millors directes de la història de la música, i possiblement el millor de la història del Heavy Metal, amb aquesta frase de Winston Churchill, gravada al 1940 durant la Segona Guerra Mundial.
Gravat durant la gira “World Slavery Tour”, del seu aclamat “Powerslave”, i en la que van fer 193 actuacions en 331 dies. El vídeo en concret està gravat al Long Beach Arena, en Long Beach, Califòrnia. No obstant, el segon disc i el disc especial de 1995 estan gravats al Hammersmith Odeon, en Londres.
Interpreten la seua cançó de més de 13 minuts, “Rime of the Ancient Mariner”, basada en una poesia de Samuel Taylor Coleridge.
- “Intro: Churchill’s Speech“/”Aces High“
- “2 Minutes to Midnight“
- “The Trooper“
- “Revelations“
- “Flight of Icarus“
- “Rime of the Ancient Mariner“
- “Powerslave“
- “The Number of the Beast“
- “Hallowed Be Thy Name“
- “Iron Maiden“
- “Run to the Hills“
- “Running Free“
- “Sanctuary“
“Aces High” , el segon senzill del disc Powserslave està basada en la Batalla d’Anglaterra, una batalla que es va lliurar exclusivament de forma àerea, amb les forces del RAF contra les de l’alemanya nazi al 1940. Si bé The Trooper intenta expressar musicalment el trot de la caballeria, crec que amb aquesta es va intentar simular el vol dels avions.
“2 minutes to midnight” té referències al Rellotge Doomsday, una esfera simbòlica mantinguda des de 1947, a l’inici de la guerra freda, a la Universitat de Xicago. Utilitza la analogia dels minuts que li queden a la humanitat per arribar a mitjanit, hora que representa la total destrucció per guerra o desastre nuclear.
“The Trooper” parla de la Batalla de Balaclava, que va enfrontar a russos, contra els aliats turcs, francesos i anglesos durant la Guerra de Crimea, al 1854. Està considerada una de les millors cançons de la història del Heavy Metal, i com s’ha comentat més amunt, la melodia principal intenta imitar el so de cavalls al galop.
“Revelations” parla sobre les experiències de l’ocultista i astròleg Aleister Crowley a Egipte i ha estat escrita pel cantant Bruce Dickinson.
“Flight of Icarus“, narra la mítica història del vol d’ Ícar, que va ser empresonat a un laberint amb el seu pare que va estar construït per odre de Minos, Rei de Creta. El pare va fer unes ales per escapar tots dos, però l’invent no va funcionar i Ícar va caure al mar.
“Rime of the Ancient Mariner“, com ja hem comentat, és una poesia de Coleridge, que relata les experiències d’un mariner quan torna d’un llarg viatge pels oceans.
“Powerslave” narra la història d’un faraó al qui li ha arriba la seua hora, i la impotència de no poder utilitzar els seus poders per a evitar-ho. Es parla també de l’Ull d’Horus.
La primera frase de “The Number of the Beast” està extreta del Llibre de les Revelacions, i la cançó és un malson que va tindre Steve Harris després de veure el film Damien: Omen II .
“Hallowed Be Thy Name“, o “santificat siga el teu nom”, descriu els pensaments i emocions d’un home que va camí a la forca.
“Iron Maiden“, és un instrument de tortura medieval, que consisteix en un taüt ple de punxes al seu interior.
“Run to the Hills” parla sobre la violència amb els indis americans i Les guerres Sioux, un conflicte entre la gent de Lakota i els Estats Units.
“Running Free” és la història d’un jove de 16 anys que escapa amb la seua furgoneta en busca de diversió.
Finalment, “Sanctuary” parla d’un jove que escapa de la llei i conté una frase probablement dirigida a la, per aquell temps, primera ministra del Regne Unit, Margaret Tatcher (“la dama de ferro”) , a la que els membres d’Iron Maiden no li tenien molta simpatia.