Quina ha segut la meva sorpresa al descobrir les rondalles animades d’Enric Valor, al segon volum de L’Àlbum, que ha publicat Escola Valenciana.
"Sendes i Carenes", així s’anomena el CDROM que conté les rondalles "El Gegant del Romaní" i "El Castell d’entorn i no entorn", realitzades amb animacions de personatges sobre un fons de paisatges reials, i també tres rondalles més on es tindrà que recórrer a les rondalles de Valor per a poder saber-ne el final.
Escola Valenciana també ha organitzat una exposició en l’Universitat d’Alacant anomenada d’igual forma, per tal de divulgar i promoure la lectura de les rondalles de l’escriptor de Castalla, i que tindrà lloc del 23 de novembre fins al 17 de gener. També podeu veure una exposició virtual de l’Universitat de València a la seva web.Que bonic seria que ho feren ací!
I que diuen al lloc on va nàixer Enric Valor? Res. Recolzen altres coses que no són gens nostres, com "una montaña de cuentos". Però d’Enric Valor no diuen res. Ja van canviar el nom de l’Institut de l’IES Enric Valor a l’IES Castalla per la gràcia divina de l’anterior alcalde, el senyor Pota. Qui anava a pensar-se que amb el nou alcalde, tractarien el tema d’altra manera? Ningú.
Però el títol de l’entrada està equivocat. A Castalla continuen ignorant a Enric Valor els mateixos que l’ignoraven abans. Els mateixos espanyolistes que ni tan sols canvien la senyal de l’entrada del poble on es pot llegir ben clarament "Castilla" en lloc de Castalla, els mateixos que fan la web del poble en castellà… i el valencià? per a parlar-lo al bar, que és un idioma de pobres llauradors, no aprofita per a res. Els mateixos que reparteixen el periòdic del poble (La Cróncia de Castalla) i únicament està en castellà, una ràdio en castellà, una tele en castellà, cine en castellà…Els mateixos rancorosos que saben perfectament que Enric Valor és conegut mundialment, i això els fot i molt.
Molta gent del meu poble pensa que el valencià és un idioma de poble, de "paletos", que no serveix per a res… I qui té la culpa de tot açò? Anys i anys de dictadura que encara continua culturalment, per què no oblideu: l’àguila ara es gavina. Encara som un poble oprimit i tenim que obrir els ulls, o si continuem així, li diré als meus nets: "A Castalla abans tot el món parlava valencià" com hem diu la meva avia quan parla d’Alacant.
