Close

Els mitjans de comunicació de l'odi

itereconomia

He sigut testimoni directe de dues situacions relacionades amb els mitjans de comunicació de l’odi i la crisi capitalista mundial, dues coses que em semblen esgarrifoses des del punt de vista moral i ètic d’una societat normal. Noam Chomsky o Michael Moore ho han expressant en innombrables ocasions: ens venen la por per assegurar-se que tot vaja igual o pitjor per a nosaltres i igual o millor per a ells (els rics i poderosos).

Es de tots ben sabut que quan hi ha una crisi capitalista els sectors de més amunt de l’escala capitalista (el poder) estableixen la norma de bombardejar al poble pla (nosaltres) amb missatges de violència i por contra tot allò que creguen convenient. Normalment els missatges que funcionen són senzills: els immigrants tenen la culpa de que no hi haja treball. O millor: TU no tens treball per culpa dels immigrants. I ara també s’han apuntat els mitjans de comunicació del “circ” del futbol per a agreujar l’odi cap a tot allò que siga català, ja que funciona molt bé entre la societat espanyola!…així el poder pot fer una alenada i seguir amb el seu treball de continuar enriquint-se a costa dels més pobres.

Els mitjans de comunicació de l'odi

I tot açò ara a que ve? Es preguntarà alguna persona que probablement no necessite llegir cap d’aquestes línies  i que l’únic que farà serà reafirmar-se en la seva ideologia, siga favorable o no (els altres estan tranquil·lament asseguts a casa mirant els mitjans de comunicació de l’odi i la ignorància).  Doncs bé, tot açò ve  per dues experiències personals que he pogut gaudir en primera persona aquest dijous:

  1. La primera d’aquestes experiències va ocórrer a una perruqueria. La típica conversació de l’atrac que diuen que va patir el Reial Madrid dimecres passat contra el Vila-Reial. Deixant de banda si és o no un atrac (ficar un comentari irònic a l’atzar entre aquestos dos parèntesis) , el comentari de la persona amb la que conversava (del Reial Madrid) va ser el següent: “Em cau millor Guardiola, però el problema és que és català…”  Poc després va fer comentaris d’odi carregat d’ignorància cap a tot el que vinguera de Catalunya. Bocabadat, el meu comentari va ser únicament un: “el problema que teniu vosaltres és l’odi que us han fet tindre els mitjans de comunicació esportius contra els catalans“.
  2. La segona d’aquestes experiències va ocórrer a un pub de Castalla. La típica conversació de l’atrac que estem patint els treballadors per part dels empresaris, els banquers i les multinacionals que han generat la crisi i que ens toca pagar a tots, va derivar en una sèrie d’insults i amenaces de violència contra totes les persones immigrants, ja siguen del Marroc, d’Amèrica Llatina o d’on siga, amb un únic requeriment: que siguen pobres com nosaltres.  En aquest cas no vaig obrir la boca per a res. La  persona que estava proferint els insults i les frases del rotllo: “A mi no em paguen, i als moros i xiguanos les donen tot el que volen… en vore’ls pel carrer me’ls carregue”.  I la persona del seu costat (prou major que ell) donant-li la raó…patètic.

L’únic que em va passar pel cap en eixe moment que va ser? Els mateixos mitjans de comunicació que en el cas de la perruqueria. Aquesta gent que plena d’odi les llars de milions de persones deuen tindre dret a emetre dia si dia també?  Aquestos pseudo-periodistes carregats d’odi contra tot el que no siga ESPANYOL, CATÒLIC I DE DRETES (o pose cridant, que estic cabrejat)  els deixen treballar a la televisió amb total impunitat? Aquestos són uns terroristes. Contaminen a la gent amb el menyspreu, la mentida, l’odi, les calúmnies, i una infinitat d’adjectius dolents que no acabaria mai d’escriure.  Odi contra els immigrants (pobres, evidentment), odi contra tot el que no siga catòlic (l’avort, el matrimoni homosexual), i odi contra totes les persones que estan revoltant-se (“radicales de izquierdas, no sé, radicales! de todo tipo: vascos, catalanes, valencianos, de todo tipo!)  i evidentment, i com a tendència a l’alça: contra els catalans. Amb situacions tan surrealistes com les del següent vídeo:

[youtube http://www.youtube.com/watch?v=rzACMvrrciU]

Que em de fer per resoldre aquesta situació? És una de les coses que em pregunte… Però està clar que una persona que difama, insulta, menysprea i plena d’odi centenars de milers de cases arreu del territori no pot quedar impune. Intereconomia (sobretot), Popular TV, COPE, Libertad Digital, Jiménez Losantos i tota (com molt bé va dir Laporta) la caverna mediàtica deuen de rebre sancions per promoure la violència i l’odi i els diners que tinguen que pagar vagen destinats a organitzacions i associacions per la pau i la convivència. Crec que és la millor solució, i , a més a més, ja s’ha fet recentment, quan el Barça va destinar 200.000 euros de multa de la COPE a La Marató de TV3.

Tu que en penses?

1 thought on “Els mitjans de comunicació de l'odi

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

14 − 9 =