Vaja discàs ha gravat aquest grup de la Foia de Castalla. Un recull de poesies de distints autors, musicades per aquests dissidents, amb un resultat extraordinari. Des del primer tema “Pasen i Vean“, on posa la veu Evaristo (La Polla Records, Gatillazo…), que serveix d’introducció per a les 2 primeres grans cançons d’aquest disc, Cuenta Corriente, de Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia (Mario Benedetti per als amics)
“usted que solo sirve para morirse y no se muere…¿Como hacen cada noche, para cerrar los ojos, sin una sola deuda, sin una puta deuda?”
(continua)
I Allende, on evidentment Benedetti parla de Salvador Allende:
“Para matar al hombre de la paz, y silenciar su voz molesta y taladrante, tuvieron que empujar el terror hasta el abismo y silenciar su voz molesta y taladrante”
Allende es va suïcidar després del cop d’estat, 2 anys i mig després d’arribar al poder (va ser el primer president marxista votat democràticament).
Continua l’àlbum amb Racismo Milenario, del poeta Juan Tomas Aula Laurel, i Disparen sobre Bagdad, aquest sense autor conegut, però també seguint la línia de rebel.lia i disidència de tots i cadascún de les poesies que componen aquest disc.
¿A quien oras?, de Antonio Angel Judas Salazar, poesia atea i ¿Cuánto vale el niño de la esquina? , impressionant tema de l’argentí Gabriel Impaglione (un poc retocada, ja que no sempre es fácil posar música a una lletra), on col.labora la secció de vents d’Obrint Pas (Albert i Marcos).
Vale un contrato por doce goles anuales
Vale lo que un cartel televisado
Vale un pago por desarraigo o una jubilación de privilegio?
Cuanvo vale el niño de la esquina del banco?
Pronto, es urgente!
Que los carroñeros merodean, con una bolsa en la mano!
I per a poesies famoses el Cantares d’Antonio Machado, poeta membre de la Alianza de Escritores Antifascistas durant la guerra civil, i exiliat al final d’aquesta a França. Serrat la va fer famosa al seu disc dedicat a Antonio Machado. Però per a poesies, la de Los Nadies, d’Eduardo Galeano, escriptor i periodista d’Uruguai, exiliat durant la dictadura de Videla per els seus pensaments marxistes, i perseguit per els “Esquadrons de la Mort”.
Que nunca son, aunque sean
Que no hablan idiomas, sino dialectos
Que no son humanos, sino recursos humanos
Que no tienen cara, sino brazos
Que no tienen nombre, sino numero
QUe no figuran en la historia universal
Sino en las crónicas, de la prensa local
Que cuestan menos que la bala que los mata...
També destaca la poesia de Mohamed Salem Abdelfatah, un poeta saharaui que va donar classes quan el Sahara encara era província aspanyola, en la cançó Lágrimas de Arena. També el poema d’Angel Gonalez, Todos ustedes parecen Humanos. L’assassinat del seu germà pel bàndol franquista durant la guerra civil va marcar la seva trajectòria fins la seua mort el passat gener.
Y per acabar, , la cançó 30.000 desaparecidos, on fan una versió de Social Distorsion amb la lletra d’una poesia de Gustavo Jorge Casado.
“Si ya no siento dolor, si ya no se quien soy, si nunca hablo de amor, si hay odio en mi canción, si el mundo es en vano…”
Podeu baixar el disc ací, però si podeu compreu-lo, que val la pena!
Un disc de putissima mare, per a cagar-se!!! Realment un cd que et fa sentir, enorabona pel comentari del disc i per aquest bloc que tens que és una passada!!
Salut!!