El peu de la serra, en la direcció de migjorn que nosaltres dúiem, s’escau a hora i mitja bona del poble. El camí, fins allí, travessa una terra bastant plana, reblida d’oliverars, ondulada lleument per les llomes que davallen dels vessants de la serralada, i tallada per rieres seques cobertes de pedregós ramblís on creix algun pi bledà i alguna aïllada mata de baladre. El colpeig de les ferradures de les mules que muntàvem feia un ressó alegre enmig del silenci quasi absolut dels olivars. Quan arribàvem a la cruïlla de camins del Llentisclar, un home vell llaurava un guaretó a la vora del camí, i ens va veure passar a cavall i amb les escopetes al muscle. Ell parà gentilment la tasca i el saludàrem. Després ja no vam trobar ningú. “
“On parlen la llengua que es parla a Castalla és la meua nació”
I.E.S Castalla (abans Enric Valor)
Vilaweb
El Punt
Pica’m
Can Carrasca
Cucarella
Edicions del Bullent
Beniarrés al dia
Paco Rico Rico
Pàgina 26
Diari “Información”
Levante
Ràdio Catalunya
El Raig
I a fora del país, tampoc!