Una bonica cançó del grup de folk punk català Ebri Knight. Aire fresc de la música dels Països Catalans. Una passada cantar aquesta cançó a casa.
Un altre dia més,
sents com parlen els altres,
posant-se a la boca el teu nom.
Una altra porta més
que es tanca entre deixalles
de la ciutat que et té tancat.
Hi ha vegades que voldries ser aire,
que res et pogués tancar.
Hi ha vegades que voldries ser aire
i només penses en volar.
Els teus ulls de carbó
són llàgrimes de sofre
a mans d’un aire desbocat.
El teu cos no val res,
el món se’t cau a sobre,
fins que no ho puguis suportar.
No han fet aquest món per a tu,
que no pertanys a ningú,
llàgrimes d’un vent perdut.
Flors d’estiu rebrotarem
a sobre del seu ciment
i la vida volarem.
Hi ha vegades que voldries ser aire…
Voldries ser aire i escapar,
no ser res més que un vent llunyà.
Voldries ser aire i caure,
ser les branques dels arbres,
el temps que passa entre l’hivern
i el dia que desglaça.
No han fet aquest món per a tu…