Avui t’he tornat a visitar després de tant temps, i m’has rebut amb flors rosades als ametlers i el dolç cant dels ocells.
M’has donat una vegada més, l’energia de la terra ferma, la màgia dels teus arrels i la força del vent.
A una terra màgica on el llaurador et cuida i t’estima, on les bruixes i les fades amb encanteris et veneren.
Quan cau la nit i la suau brisa acarona les branques dels teus arbres, silenciosament, lenta i tendrament.
Com dos adolescents, hem rodolat per damunt de l’herba: la mare terra i la mare de l’albada ens donen aixopluc fins a la matinada.
L’èxtasi, el frenesí i l’adrenalina recorren el teu cos fins que la mare de l’albada i el Sol, es retroben per fi una altra vegada.
“La Lluna, la bruna
vestida de dol
son pare la crida
sa mare la vol.
Minyona bonica
se’n va amb els fadrins
sa mare li pega
davant dels veïns.
La Lluna, la pruna
voltada de Sol,
la terra la crida
i el cel se la vol”