Ara si, espere que el teu somriure i?lumine les nits fosques d’aquesta vida, ja que amb mi no has pogut aconseguir-ho. Tal volta en altra vida, en altre temps, el nostre amor puga tornar a ser com abans. Moltes gràcies per tot.
Aquesta si que va per a cançó de Pellikana:
La
Foscor de les Nits
“Ara que les llàgrimes
envolten el meu rostre
Ara que la foscor de les nits envolta el
meu cor
Avui t’escric, pot ser per darrer cop”
Als carrers, de la gran ciutat
L’ànima en pena, rodejada de
soledat
Als estrets carrerons de la
llibertat
el teu cor i el meu viuen
l’eternitat
Aquest conte de fades, un dia va
acabar
el malson que avui a començat
Somnis, i?lusions i esperançes
perdudes, en la barra d’aquell bar
Avui t’escric, pot ser per darrer
cop
Les tenebres envolten el meu cor
Avui t’escric, pot ser per
darrer cop
Nits llargues, esperant la mort
Avui t’escric, pot
ser per darrer cop
Mort en vida, mort d’amor.
Els teus llavis i els meus
mai es podien separar
i ara que tot acaba
Que tindré que fer per a
poder-ho oblidar?
Falses promeses d’amor
que ara ja s’han esborrat
El cor partit en dos
Quan no hi ets al meu costat
Avui t’escric, pot ser per darrer
cop
Les tenebres envolten el meu cor
Avui t’escric, pot ser per
darrer cop
Nits llargues, esperant la mort
Avui t’escric, pot
ser per darrer cop
Mort en vida, mort d’amor.
Avui t’escric, des de la foscor de
les nits
el meu cor, la meua vida, el meu
destí
Avui t’escric, des de la foscor de
les nits
I com deia aquell:
“¿Y qué le importa a nadie como esta mi alma?
más triste que el silencio
y más sola que la luna,
¿y qué importa ser poeta o ser basura?”