"ENLLÀ DE LA TERRA PROMESA"
Un servidor es plena de goig i alegria al parlar sobre Enric Valor. És un orgull que el patriarca de les lletres valencianes haja nascut a Castalla, i que s’estimara tant el seu poble, com ell mateix deia: "Castalla és la meua formació primera i profunda, que no es perd en tota la vida. No és l"univers, però allí el vaig conèixer".
Durant dècades, els rumors i xerrades al poble de Castalla per a desprestigiar-lo, han segut i són corrents. Comentaris del tipus: "no estimava el seu poble", "per això viu en València…" etcètera (per suavitzar un poc i no entrar en detalls). Enric Valor estava més enllà de la seua terra promesa, que no era altra que Castalla. Una mostra és la seva literatura, les seves rondalles, on gran part d’elles transcorren a la Foia de Castalla i a les comarques del sud dels Països Catalans.
Al seu discurs per a la investidura com a Doctor Honoris Causa per l’Universitat de les Illes Balears, explica els motius que impulsaren a la seva família a anarse’n a viure fora de Castalla: l’esclat de la primera guerra mundial, va obligar a la seva família a traslladar-se a Elda, a causa de pedrer la seva principal font d’ingressos, que era vendre vi a França. Valor va treballar a una fàbrica de calçat a Elda, per a després anar-se’n a Alacant on ja va començar a col.laborar amb la revista "El Tio Cuc".
Després d’involucrar-se en l’Agrupació Regionalista Alacantina, s’en va a Viure a València. L’esclat de la Guerra Civil es produeix estant en Castalla, un 18 de Juliol. Valor busca feina en Castalla, on les autoritats eren el Front Popular: UGT i el Partit Comunista. Un any després Enric Valor lluita amb l’Exèrcit de la República fins al 1939, on finalment es trasllada al seu domicili en València.
Una vida dedicada a les lletres, a defendre la llibertat i a defendre la cultura del nostre País Valencià i dels nostres Països Catalans: a defendre la cultura del nostre poble, Castalla.
Els qui es plenen la boca i la butxaca desprestigiant al senyor Valor, simplement són espanyolistes que ni s’estimen la cultura del nostre poble, ni estimen la llengua del nostre poble. En resum: no estimen el nostre poble. Els qui separen la llengua diferenciant el valencià del català com si fos una llengua diferent:"Ara intenten destruir-lo alabant-lo, lluitant però aïllant-lo" com deia Fuster i Valor en el seu discurs de investidura. "On parlen la llengua que es parla a Castalla és la meua nació", deia Valor, però si continuem amb els actuals dirigents, aquesta frase perdrà el seu sentit, quan la majoria de la població parle en angles, alemany o castellà.