ELS DISCS DE LA SETMANA: MINISTRY – ANTI/BUSH TRILOGY

Aquesta setmana tenim als Ministry, un grup de metall industrial, i la seva trilogia contra l’imperi destructor del president George W. Bush.

Recentment han tret el seu últim disc, The Last Sucker, en el que diuen adéu als escenaris després de 25 anys. I l’adéu ha segut trist, amb la mort del seu baixista, Paul Raven, per un atac cardíac fa dues setmanes.

Però ens deixen discs memorables, i unes grans lletres contra l’administració Bush, sobretot a aquests tres últims discs, que formen una trilogia esquinçadora i directa contra el gran amo i senyor del món. Els discs són: Houses of the Molé (una clara referència en toc d’humor al Houses of the Holy de Led Zeppelin), Rio Grande Blood, i el seu últim treball, The Last Sucker (el últim mamó, un joc de paraules per anomenar el seu últim treball i al president nord americà).

En 1988, i després de traure uns primers lps de música pop i dance, a Al Jourgensen, creador i ànima del grup, se li va ocórrer mesclar bases electròniques amb un poc de punk, guitarres metal, i una veu distorsionada, i així va nàixer Ministry, els pioners de l’anomenat metall industrial. El seu àlbum de 1988, "The Land of Rape and Honey" està considerat un dels àlbums més importants d’aquest gènere.

Però passem pàgina, i anem al seu primer àlbum d’aquesta trilogia, "Houses of the Molé", en el que ataquen l’administració Bush al principi de la guerra d’Iraq, amb una ràbia desbordada, i clips tan magnífics com el de NoW , on mesclen la famosa melodia del Carmina Burana amb el seu particular so. L’àlbum es compon de 9 cançons,on totes elles comencen per W, així com la gràcia de posar 67 tracks de silenci per arribar a un bonus track en la cançó 13 i 69.

Al Jourgensen explicava en una entrevista, que l’operació d’invasió d’Iraq al principi es deia "Operation Iraki Liberation", i tingueren que canviar-li el nom, ja que les seues sigles són O.I.L.(molt evident, jaja). El vídeo de NO W es senzillament espectacular:

NO W – Ministry

El segon disc d’aquesta trilogia, i el que més èxit ha tingut, és Rio Grande Blood, on la portada ja es bastant explicativa del que vas a encontrar-te dins, la qual va patir la censura en els centres "Wal-mart". El seu so es encara més dur que l’anterior, i el senyor Bush també fa la seva aparició amb els seus magnífics discursos. La temàtica d’aquest disc gira al voltant de les mentides i la por que transmeten els governants d’Estats Units a la població per a crear un clima d’odi que alimenta més violència, i el retall de llibertats que han patit els ciutadans per a parar el terrorisme, però , "qui ens protegeix dels nostres protectors?", es pregunta Jourgensen.

La cançó de "Lies,lies,lies" (mentides,mentides,mentides), va ser nominada al Grammy a la millor cançó de metall, que al final va guanyar Slayer, i en el tema "Ass-Clown" participa el llegendari Jello Biaffra, cantant dels Dead Kennedys.

Lies, Lies, Lies – Ministry

Lletres directes com la inicial "Let’s go": "Anem cap a l’atac final, Anem cap a la guerra d’Iraq, Anem cap a la tercera guerra mundial" , o a la cançó "The Dick Song" , dedicada a Dick Cheney, podem escoltar a
Jourgensen escopint de les seves entranyes "Hi ha una persona que hem fa morir de por, el seu primer nom es Dick, ja coneixes la resta…Dick Cheney, fill de satanàs, ell és l’elegit".

En la cançó "The Last Sucker" utilitzen samples de discursos de "Dubya":"El meu ingenier i jo vam tindre que passar algunes nits en front de l’ordinador escoltant aquest idiota, fins que les nostres ments van quedar atontades. T’assegure que es absolutament més estúpid del que pareixia després d’escoltar-lo detingudament, però incloure aquests sons era un mal necessari", comenta Jourgensen.

Anunci del disc "The Last Sucker"