Quina mala òstia que m’ha entrat i està entrant-me últimament. No es per què hi haja una noticia relacionada amb el racisme a tots els telediaris, no, es per què ara es donen compte els mitjans de comunicació que encara vivim en una societat racista. On estaven tots els demés dies de l’any? A clar, que no interessava. Es ara amb el rebombori del feixista que han gravat les càmeres de seguretat, quan han fet reportatges sobre el tema. I per una part m’alegre que ara s’interessen tant, ja que es un assumpte que deu de preocupar-nos, i molt.
La sang calenta, ràbia, impotència, frustració…no hi ha suficients paraules per descriure la notícia de que al feixista agressor el deixen solt al carrer. I més ràbia, impotència i indignació al veure una persona invàlida per una altra pallissa, i també amb l’agressor passejant-se pel carrer. Això demanava la seva dona mentre plorava desconsolada davant de la injustícia espanyola. Famílies destrossades, persones que ja no podran caminar, i els seus agressors solts al carrer. Què està fallant? Com es pot permetre açò?
Ràbia, impotència i frustració en el dia a dia. Fer-te un cafè, mentre el fill d’un dels que està a l’ajuntament de Castalla (del PP, per suposat), es solta aquesta frase: "Un supervivent? Deurien d’haver-se mort tots", al llegir la notícia apareguda al diari, torna amb altra dosis de ràbia, impotència i frustració. Que tindrem que fer, passar a l’acció directa? Organitzar-nos com red skins? Per què dubte que algú amb uns pocs sentiments (eixos que tan pregonen alguns a missa), puga dir coses com eixes. On anirem a parar si els fills de la gent que ens governa (en aquest cas al meu poble) pensen d’eixa manera? Malament. L’ Odi alimenta a l’odi, i a mi està entrant-me altra vegada ràbia, impotència i frustració.
Tenim que agafar l’Ariel Ultra (com deien els S.A) i acabar amb aquesta plaga de racistes que creix dia a dia. I el primer de tot es il.legalitzar als qui promouen la violència i el racisme, ja es diguen España2000, Democràzia Nazional o Fills de Putes al Servei del Racisme. S’han rapat tant, que s’han tallat fins el poc cervell que les quedava.