será que mi cansino caminar
no ronda por la puerta de
aquello que llaman amor,
y en el alféizar me quedé,
mirándote al pasar, queriéndote ofrecer
el pienso de tan lejos que no pudo ser,
y te quiero contar que nada me amparó,
así que mal y tarde te pido,
quédate hasta el día que lluevan pianos,
quédate hasta que yo dé mi brazo a retorcer,
y fóllame, como si esta noche me fuera a comer
las estrellas una a una,
quédate, jugará tu corazón al esconder, con el mío,
en la basura
Nou disc dels navarresos Marea, la banda del poeta Kutxi Romero. La portada l’ha fet el gran Ramone, que a molts els sonarà d’aquell meravellós disc que ja és tot un clàssic dins de la generació rockera de tot l’estat espanyol “Iros todos a tompar por culo”.
En aquest disc no vaig a posar-me a analitzar cançó a cançó, ja que amb un disc d’aquestes característiques, on la poesia pren eixe gran protagonisme, i on les lletres tenen eixe ventall tan gran d’interpretacions, val la pena que cadascú es faça la seua pròpia història en cada poesia. Sempre al final es veus representat en cadascuna de les cançons d’aquest poeta d’escombraries.
El que sí és 100% recomanable és llegir les lletres d’aques sensacional treball, “En mi hambre mando yo”, que ha estat mesclat per el grandíssim Mike Fraiser conegut per treballar amb AC/DC, Metallica, Aerosmith o Joe Satriani. L’àlbum en general té un toc més dels anys 70 i no hi ha lloc per a la calma, és un disc de Hard Rock com els seus primers discs.
y mañana no será lo que Dios quiera,
que será el mismo balar, aburrido y con ceguera,
desencanto, seguro que truena y que no es para tanto,
la vida se desbordará del cubo, se me encabritará,
me tirará el embudo, ¿pa qué quieres más?, dejémoslo así,
tú ladra, que yo roncaré,