La història del Black Metal Escandinau és al·lucinant. El moviment que va començar en Noruega a principis dels anys 90 entre un grup de gent jove amb uns ideals anti-cristians i pro-vikings i amants de la música metal extrema (Black Metal) va deixar un rastre diabòlic: diverses profanacions a cementiris, amenaces de mort a sacerdots, dos assassinats, un suïcidi, i la crema de diverses esglésies monumentals i històriques. Éren l’ “Inner Circle“, i té com a màxim representant al grups Mayhem i Burzum, amb Euronymous i Varg Vikernes al front, aquest últim recentment posat en llibertat després de complir condemna per l’assassinat de l’altre.
Després hi ha un seguit de grups que van revolucionar l’escena metàl·lica amb discos històrics com els que nomenen al documental, i que també podeu descarregar-se’ls: Darkthrone, Immortal, Satyricon (els tres de principis dels 90), i Emperor, de l’any 1999.
A principis dels anys 90, a Oslo, un noi fanàtic de Venom, Bathory i Hellhammer, molt interessat en el tema del satanisme, decideix posar-se “Euronymous” de malnom (relacionat amb Hades, déu del món dels morts) , obrir una tenda de discos anomenada Helvete (Infern en noruec) especialitzada en el món del Black Metal, i alhora fundar el grup Mayhem.
Helvete va esdevindre un lloc de reunió de joves interessats amb el satanisme i el Black Metal i seria la llavor del anomenat Inner Circle, que es composava d’aquestos joves i de membres de bandes com Mayhem , Burzum , Emperor , Darkthrone , Immortal i Enslaved. Però l’Inner Circle es divideix en dos a l’entrar Varg Vikernes (membre de Burzum i Mayhem).
- El Inner Circle satanista, que era la fracció satanista l’Inner Circle i recolzava les idees d’Euronymous. Aquesta fracció generalment realitzava actes profans contra els cementiris (Euronymous va participar en diversos d’aquestos actes) i creien que el cristianisme hauria de tornar al nivell de popularitat que va assolir a Noruega a l’edat mitjana.
- El Inner Circle pagà, sector del Inner Cricle que donava suport a Varg Vikernes. Creia en l’expulsió del cristianisme de Noruega i en la restauració de les religions paganes (vikinges) .
Suïcidi de Per Yngve Ohlin (malnom Dead)
El 8 d’abril de 1991, Per Yngve Ohlin (àlies Dead) vocalista de la banda Mayhem a l’edat de 22 anys, es va suïcidar a una de les propietats de la banda. Els seus companys el descrivien com una persona pessimista, estranya i introvertida, amb tendències emocionals depressives però alhora per les seves actuacions infames i perverses a l’escenari. Estava tan obsessionat per la mort que enterrava la roba setmanes abans d’algun concert, per sentir “l’essència de la mort”. També es diu que tenia un corb mort en una bossa, i abans de començar un concert l’olorava, segons ell, per a “inhalar la mort”.
El company de grup, Øystein Aarseth , (àlies Euronymous), va trobar a Ohlin mort, tenia el coll i els canells tallats i un tret d’escopeta al cap. La nota de suïcidi deia: “Perdoneu tota la sang”,a més d’una disculpa per haver disparat dins la casa. Pel que sembla primer va intentar tallar-se les venes per morir dessagnat al bosc, però li va semblar etern el morir, així que va tornar a la casa i es va disparar. Aarseth en lloc de cridar a la policia immediatament va anar a una botiga propera i va comprar una càmera sol ús per fotografiar el cadàver, una d’aquestes fotografies va ser usada per a la portada de l’àlbum en directe Dawn of the Black Hearts .
Incendi a esglésies
Al voltant de 1992-1998, 52 esglésies van ser cremades, 15.000 tombes van ser profanades i els seus cementiris van ser pintats amb símbols satànics per tota Noruega, entre les estructures religioses més importants que van ser incendiades: l’església medieval Fantoft, prop de Bergen, cremada el 6 de juny de 1992. El sospitós no
va ser altre que Varg Vikernes però no es van trobar proves, però si el trobarien culpable dels incendis provocats a les capelles Holmenkollen i Skjold. Una fotografia del que va quedar de l’estructura de Fantoft Stave es va convertir en la portada de l’EP Aske, de Burzum.
L’ Inner Circle va poder arribar molt lluny, ja que alguns integrants volien sacrificar sacerdots en les seves esglésies abans de calar foc, però mai es va dur a terme, només van ser sacrificats alguns animals.
Per coincidir amb la publicació del seu primer àlbum d’estudi “De Mysteriis Dom Sathanas“, Vikernes i Aarseth havien conspirat per fer esclatar la Catedral de Nidaros, que apareix com a portada de l’àlbum. Però l’assassinat de Aarseth (Euronymous) comès per Varg Vikernes l’agost de 1993 va posar fi a aquest pla, i alhora va retardar el llançament de l’àlbum. Els músics Samoth (Emperor) , Faust (Emperor) , i Jørn Inge Tunsberg (Immortal) també van ser condemnats per incendis provocats a esglésies.
Punt i Final
A poc a poc l’escena de començament dels anys ’90 va anar desapareixent, també a causa del empresonament i mort d’alguns dels seus membres principals, com ara Faust (per l’assassinat d’un gai algerià). Mayhem encara va alçar un poc de polseguera al publicar l’any 1995 “Dawn of the black hearts”, posant de portada la fotografia d’un integrant de la banda ( Dead) que es va disparar un tret al cap.
A finals dels noranta va sorgir una nova fornada de músics noruecs, que influenciats per tots aquests grups van adoptar unes noves formes quant a tècnica i profunditat. Cal destacar l’escena d’ Oslo , amb els Dimmu Borgir com principal exponent (el seu nom procedeix d’una zona volcànica islandesa on, segons la mitologia nòrdica, s’amagava l’entrada a l’infern), un grup que ja ha traspassat les fronteres tant del seu país (La majoria dels grans grups noruecs no han sortit de Noruega) com del llenguatge, (adoptant l’anglès, cosa que alguns no els han perdonat), com musicals, en incorporar arranjaments orquestrals en els seus últims discos.
No obstant això, han sorgit diverses agrupacions que continuen amb la tendència dels fundadors d’aquest moviment i mantenint-se en l’underground: 1349 (banda) , Taake , Tsjuder , etcètera.
Discos
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=PdEVT0NqLWk]
L’escena Black Metal ha deixat un variat de discos històrics dins del metall extrem. Pots descarregar-los simplement per curiositat o per a escoltar el que es feia als països escandinaus als anys 90. Els discs són principalment els primers de cadascun dels grups i tenen un so molt cru. Hui en dia algunes d’aquestes bandes han evolucionat i han tret discos més elaborats. Inclús els esmentats Dimmu Borgir van traure un disc (“Death Cult Armageddon“) amb l’Orquestra Filharmònica de Praga, que va vendre més de 100.000 còpies i que vos deixe també per a baixar. Personalment, el que més m’agrada ( a banda del Death Cult Armageddon) és el “Dark Medieval Times” de Satyricon, ja que utilitza algun element folk i no es fa tant pesat d’escoltar. Per a descarregar-los, clica sobre la imatge de qualsevol dels discos.