Encara que la majoria de la gent associa la música Death Metal (i el metall extrem/dur en general) amb un grapat de xicons o xicones escridassant i amb la creació de “soroll” aleatori, hi ha una multitud de raons per les quals aquest gènere manté un fort seguiment i guanya una lleialtat ferotge per part de persones d’arreu del planeta. Heus ací alguns motius:
- Escoltar més enllà de les guitarres i les veus desgarrades. Pot costar una mica acostumar-se (sobretot si les orelles soles han escoltat melodies dolces i suaus), ja que el so de les guitarres aspres i els veus guturals impregnen gran part del Death Metal.
- Adonar-se que tocar i cantar Death Metal no és gens fàcil. Mentre algú que té coneixements bàsics de cant o d’un instrument particular, pot aprendre una cançó de Pop o Rock “comercial” en un curt període de temps, aquesta mateixa persona caldria que li dedicara molt de temps per aprendre una cançó de Death Metal (sobretot la vessant tècnica, l’anomenat Techincal Death Metal) . El termini d’aprenentatge d’aquest estil és més comparable al Jazz o a la música clàssica.
- Mireu un espectacle de Death Metal en directe . Observeu com els membres del grup manipulen els instruments. Pot ser una experiència molt especial, ja que els espectacles són sovint petits i es pot estar ben prop de l’escenari i notar el caliu dels músics. Si alguna vegada has intentat tocar alguna cançó d’aquest estil o entens de música, segurament et sorprendrà la qualitat musical dels músics. Es requereix molta pràctica i dedicació, fins al punt de deixar de beure alcohol o fumar, seguir una dieta especial i practicar molt d’esport, sobretot en el cas dels cantants (com així explica la vegana Angela Gossow, d’Arch Enemy, en algunes entrevistes).
- En el Death Metal, a diferència de molts altres gèneres comercials, les bandes acostumen gairebé sempre escriu la seva pròpia música . Això inclou els riffs, percussió, solos i lletres. Escriure música pròpia demostra una altra dimensió del talent, a més de fer que la música siga més personal i menys fabricada.
- No prengueu el context i el tema de forma personal. Les lletres i els temes de Death Metal estan més a prop de les obres fantàstiques, de ficció i terror que de les reivindicacions polítiques (tot i que també acostumen a estar, tot i que més subtils que en altres estils) . Es documenten els extrems que habitualment són tabú en la societat i que altres gèneres no s’atreveixen a tocar, com ara les motivacions dels assassins en sèrie, la mort i l’aïllament. També són temes estrela la mitologia nòrdica, les llegendes, la història, i les religions.
- Tingueu en compte que algunes lletres del Death Metal, especialment les varietats Gore i Brutal, sovint, però no dir sempre, es basen en els detalls d’actes extrems, incloent la mutilació, la dissecció, la violació i la necrofilia. Per a moltes persones, aquests temes són extremadament inquietants i molestos, fins i tot per a gent relacionada amb el Rock i el Metal.
- Una idea errònia comú dins del Heavy Metal en general és que totes les lletres de les bandes de heavy metal són vulgars, usant moltes paraules malsonants. Us sorprendrà la complexitat i el gran vocabulari que trobareu a les lletres d’algunes bandes de Metal.
-
Coneix els subgèneres. No tot el Death Metal és el mateix. Existeixen molts subgèneres que sovint es poden barrejar entre ells. Com a resultat, pot ser difícil atribuir una banda en un sol subgènere. Aquí teniu una pauta general per començar:
- Blackened: adopta elements temàtics i musicals del Black Metal: Akercocke, Behemoth, Belphegor, Dissection, God Dethroned, Firdous Angelcorpse, Sacramentum, Zyklon, Crimson Thorn, Mayhem i molts altres.
- Brutal: Aborted, Cryptopsy, Cannibal Corpse, Blood Red Throne, Deeds of Flesh, Degrade, Deranged, Disavowed, Disgorge, Guttural Secrete, Hate Eternal, Immolation, Internal Suffering, Origin, Skinless, Spawn of Possession, Suffocation, The Genocide Architect, Wormed i molts altres
- Death / Doom – ritmes lents, ambient melancòlic, vocals profundes de sonorització de doble puny bateria: Anathema (primers treballs), Asphyx, Autopsy, Paradise Lost, Disembowelment, Cathedral (primers treballs), Swallow the Sun, My Dying Bride and Winter.
- Goregrind / Deathgrind: solos de guitarra intensos, breus, rars, veus més desgarrades: Regurgitate, Carcass (primers treballs), Terminally Your Aborted Ghost, Dead Infection, Anal Bleeding, Decomposing Serenity, XXX Maniak
- Industrial – Elements de música industrials, sintetitzadors i ritmes tècnics: Noein, The Berzerker, Synthetic Breed, Grenoeur, Oblivion Machine
- Death Metal Melòdic – Harmonies similars a les d’Iron Maiden, amb veus desgarrades: Children Of Bodom (primers discos), Amon Amarth, Arch Enemy, The Black Dahlia Murder, At odds with God, At the Gates, Carcass , Darkness Tranquility, Desultory, Dethklok, Disarmonia Mundi, Ensiferum, Hilastherion, Hypocrisy, Immortal Souls, Kalmah, Norther, Souls, In Flames (primers discos), Sacrilege, Wintersun, Scar Simmetry, Insomnium, Noumena, Rapture i Daylight Dies.
- Tècniques / Progressives: estructures de cançons dinàmiques, signes temporals poc freqüents, de vegades inclou vocals netes i guitarres acústiques, ritmes atípics i harmonies i melodies inusuals: Amoral (primers discos), Arsis, Beneath The Massacre, Brain Drill, Cryptopsy, Cynic, Death, Decapitated, Gorguts, Immolation, Job for a Cowboy, Necrophagist, Nile, Ominous, Opeth, Origin, Pestilence, Psycroptic, Sleep terror, Spawn of Possession, The Faceless, Visceral Bleeding, Meshuggah, PsyOpus.
https://youtu.be/k3WdGZG4HdM
Consells
- Moltes persones anomenen el Death Metal i altres gèneres amb vocals guturals “Screamo”. Però l’Screamo és un subgénere del punk.
- Si encara estàs convençut que és únicament un munt de sorolls, i et consideres guitarrista, intenta tocar qualsevol cançó de la banda Children of Bodom o dels estatunidencs Vital Remains.
- Moltes bandes excel·lents de death metal mai han tingut una gran companyia discogràfica per recolzar i promocionar la seva música. Són tresors amagats.
- Una altra gran referència és “Metal: A Headbangers Journey”. Un gran documental on es mostra l’evolució del Rock i el Metall.
- No tingueu por de preguntar-li a un fanàtic sobre la seva experiència amb el Death Metal. Els aficionats a aquest estil en general és gent simpática, que que prefereixen alleujar l’estrès i la ràbia escoltant aquesta música.
- Si consideres que les lletres i imatgse utilitzats pels grups, fan que siguen “persones dolentes”, preguntat a tu mateix si fas el mateix amb les novel·les o films de fantasia, suspens o terror. Quan va ser l’última vegada que vau sospitar que un autor és “malvat” pels llibres que escriu o un actor pels rols que interpreta? (per exemple, Stephen King o Christoper Lee).
- Molts països i escenes tenen diverses interpretacions del so de Death Metal, com ara les escenes floridianes i sueques. Els primers opten per un so més lent i més gruixut en contrast amb aquest últim que opta per un so més ràpid i més refinat.
Advertències
- No us prengau seriosament les lletres d’una cançó de death metal. Això és especialment cert amb bandes com Cannibal Corpse. Utilitzeu la discreció quan escolteu cançons com “Meat Hook Sodomy” i “Hammer Smashed Face” (ambdues cançons de Cannibal Corpse). Cannibal Corpse, entre altres bandes, fins i tot ha dit que les seves lletres són totalment fictícies i que no s’han de seguir. Aquestes cançons i totes les altres cançons de death metal extremes són totalment obres de ficció i no estan condonades pels autors o la banda.
- El Death Metal no és un bon enfocament per entendre la mort .
Traduït i modificat a partir de l’article “How to Appreciate Death Metal”