Soledat, ànima en pena entre milers d’estels La música i la poesia, l’aire per respirar
Quan et quedes rodejat en la més absoluta soledat Atrapat entre els murs de pedra que construeix la teua ànima… …per evadir-se de la realitat.
Soledat, sense música, sense cant el silenci per acompanyar Soledat, tantes vegades cantada Tan menyspreada soledat.
I un altre llum, i més fum en l’obscura habitació entre les ombres del meu cor
I més llum, i més fum El món imaginari que has creat s’enfonsa dins del teu cap
Amb la saviesa que em dona el fracàs com deia aquell poeta del que tant he sentit parlar. La meua poesia naix únicament de la meua ment cansada d’estar-se ofegant.
Quan quedes acompanyat de la teua ombra dibuixada per un fanal Quan ja no es veus reflectit ni tan sols en un mirall… …evadint-te de la realitat.
Soledat, sense música, sense cant el silenci per acompanyar Soledat, tantes vegades cantada Tan menyspreada soledat.
Es agradable veure com les lletres van creant-se sobre el paper. I més agradable és quan aquestes lletres es converteixen en música!