Des de fa temps que pense que l’autèntica rebeŀlió, anar contra el poder establert, fer alguna cosa realment innovadora i de profit, consisteix bàsicament en una cosa: escriure bé la llengua, utilitzar paraules que estan en desús, parlar al País Valencià únicament en la nostra llengua (aquesta més difícil, però una meta per a mi).
Això avui en dia es fer rebeŀlió. En un món cada vegada més globalitzat, i on la gent cada vegada es més estúpida (el poder i la televisió estan fent la seua feina), fer aquestos petits gestos, és anar contra el sistema.
La qüestió és intentar-ho. No fa falta escriure perfectament i no cometre errades (que això ja seria una meravella!) . Únicament amb el fet d’intentar-ho, ja és una batalla guanyada. I fer-ho en tots els àmbits: amb el client de missatgeria instantània (messenger en anglès), o els missatges curts de text (sms en anglès) i altres tecnologies que hi ha a l’actualitat!
I tot açò, a que ve? Gràcies a les poesies en la nostra llengua. La poesia és: l’art d’expressar, en paraules, el contingut espiritual propi, mitjançant mots disposats segons la mètrica. La poesia popular és la poesia creada per poble per expressar la seva identitat, amb unes vivències elementals, i permanents, en les que es reconeix com a tal poble, segons la viquipèdia.
“Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l’estufa. L’hivern no és trist: És una mica malenconiós, d’una malenconia blanca i molt íntima. L’hivern no és el fred i la neu: És un oblidar la preponderància del verd…, un recomençar sempre esperançat”
Miquel Martí i Pol
Per exemple, amb aquesta poesia de Miquel Martí i Pol no entenia el que volia dir “gebre”. El gebre són uns cristallets de glaç procedents de la boira que, quan fa molt de fred, es dipositen sobretot a les superfícies verticals, a les plantes i a les arestes dels objectes.
Sóc un enamorat de la nostra llengua. Dies com hui, en el que s’han fet dos atemptats contra ella, em preocupe:
El govern espanyol es desentén de la reciprocitat TV3-Canal 9
Canal 9 retalla en un 75% el pressupost destinat al doblatge en valencià.
I després d’aquestes notícies quina és la lluita que ens queda? Escoltar música en la nostra llengua, veure cinema en la nostra llengua, parlar en la nostra llengua, tindre l’ordinador en la nostra llengua: tant si gastes GNU/Linux, com si gastes Windows… És l’autèntica batalla del dia a dia, i el motiu d’orgull de veure com la nostra llengua està viva a pesar de tots els atacs durant segles!
Gràcies a elles, a ells, a nosaltres, a vosaltres, a tu… A tota la gent que ha resistit aquesta dura batalla durant anys, durant segles… O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble: O ARA, O MAI!
gran jordi!
està clar que la lluita diària és fonamental per dur endavant la nostra cultura. Intentar escriure bé, això ja és un pas gegant, tenir eixes ganes de escriure com toca, en la llengua culta de Fabra, és una victòria, i si conseguim que augmenten molt millor…
Crec que aquell que no fa res per conéixer la seua pròpia llengua (oral i escrita) després no té cap consciència de la importància d'allò mateix que ignora, o siga que no té cap regommell, cap mal de cap, que li importa una rave la llengua i la cultura xè, i eixe és el problema… la inconsciència producte de la ignorància.
Està clar que hem de preocupar-nos per la nostra llengua, sobretot quan pateix abusos d'aquesta classe, canal blau i tota la reata de lladres que té al davant i al darrere, però també toca un poc d'optimisme, com el que tenim nosaltres dia a dia parlant i comentant… això també és una realitat i alegra molt collons! hehehe…
Exacte!!
😉
Lo que estan perdent-se els que han renunciat a la seua cultura i la seua llengua!!!
😀