Speed On: Dragonforce, The Power Within (320)

Nota: 8,5
Descarrega’l

El nou disc dels londinencs Dragonforce ve, com era d’esperar, carregat d’adrenalina.  La banda que va fer famosa el joc Guitar Hero, gràcies a la velocitat d’una de les peces que s’incloïa de la banda: Through The Fire And Flames, la cançó més difícil d’interpretar del joc degut a la velocitat vertiginosa amb la que s’executa (podeu veure un vídeo d’una persona que la va tocar a la perfecció).

La cançó comença amb una melodia perfecta amb “Holding On” per donar pas a un ritme de cavalcada signe d’identitat de la banda, seguida d’un “Fallen World” que encara s’accelera més i que encara et fa córrer més depressa. Aquesta estaria catalogada com a Extreme Power Metal.

Una de les sorpreses del disc és el single “Cry Thunder“, molt Heavy Metal. Res a veure amb els ritmes accelerats tan característics. Més èpica i amb més regust als anys 80. Pot ser el nou cantant, Marc Hudson, ha tingut molt que vorer en aquesta sonoritat un poc més especial.

Però no poden baixar molt el ritme, i una vegada més, i a tota canya, entra “Give Me the Night“, amb una tornada que fàcilment se’t queda en la memòria i no deixes d’entonar-la. De les millors del disc!

Wings of Liberty” entra amb uns dolços teclats i la veu de Marc Hudson demostrant tot el que val (que és molt!) , per donar pas a un ritme més habitual, amb les guitarres de Herman Li i Sam Totman donant canya!  I es que el senyor Li és un guitarrista de nivell asiàtic i que a aportat curiosos sons de videojocs al seu estil de tocar la guitarra!  No en va, hi ha qui diu de Dragonforce que són un grup de Nintendo Metal!   Tot i que aquesta cançó no té una tornada típica, el treball que fan tots els músics és superb.

M’agraden molt les sonoritats i melodies de “Seasons” i “Heart of the Storm“…sonen tant als anys 80…quan governaven grups com Iron Maiden, Helloween i començava també Blind Guardian. Les guitarres genials a partir dels dos minuts i mig a “Heart of the Storm” són de les de traure’s el barret.

Les dues salves d’arcabusseria finals són l’èpica “Die By The Sword“, amb sons de tot tipus i un ritme constant, i una tornada de batalla, i “Last Man Stands“, amb una estructura semblant, però amb uns teclats i unes guitarres brutals per a un final apoteòsic.

Brillant.  A més a més, aquesta versió ve amb 4 cançons extra: Seasons (acústica), Cry Thunder (live), Heart of the Storm (tornada diferent), i una cançó instrumental anomenada “Avant la Tempete“.

 

Música, Pólvora i Trons – Unisonic (320)

El grup que tenim a dalt és dels anomenats supergrups. Normalment aquestes definicions acaben en un disc normal que passa sense pena ni glòria, però amb el duet Michael Kiske , vocalista de Helloween del 1987 al 93, i Kai Hansen,vocalista original i guitarra de Helloween i posterior cantant i guitarra de Gamma Ray(ultra recomanable el seu directe a Barcelona!), podem esperar-nos un gran disc. La veu del senyor Kiske és semblant a la de Bruce Dickinson, però també té un regust agut a l’estil Rob Halford!

La inicial “Unisonic” és tot un himne adrenalític, un ritme trepidant per a deixar clar que venen a portar canya.  En general l’àlbum és prou melòdic, amb tornades molt cantables, bones melodies de guitarra, hard rock amb pinzellades més heavys, solos realment genials, i alguna cançoneta que de seguida la tens al cap com “Never change me“. Em recorda als discos d’Avantasia en els que participà Michael Kiske! El disc acaba amb una balada heavy ben bonica.

Unisonic

Descarrega’l

01. Unisonic 03:25
02. Souls Alive 05:14
03. Never Too Late 04:30
04. I’ve Tried 04:56
05. Star Rider 04:16
06. Never Change Me 03:45
07. Renegade 04:38
08. My Sanctuary 04:16
09. King For A Day 04:07
10. We Rise 04:43
11. No One Ever Sees Me 06:13

Iron Maiden: En Vivo! (2012)

El proper 26 de Març ix a la venda aquest disc/vídeo en directe de la llegendària banda de Heavy Metal, Iron Maiden.

El mateix llistat de cançons que vàrem poder gaudir alguns privilegiats a Getafe el passat estiu, amb motiu de la gira “The Final Frontier World Tour”,  però gravat a Santiago de Xile, a l’estadi José Amalfitani, el 10 d’abril de 2011 davant de més de 50.000 persones.

S’inclouen cançons del darrer disc “The Final Frontier” (el disc més llarg publicat per la banda), com la introducció inicial “Satellite 15” i el senzill “The Final Frontier“, el tema “El Dorado“, basada en la febre de Continua llegint

Disco Sucks – Viatge Fi de Curs 2002

“Enyore un temps que no és vingut encara” Vicent Andrés Estellés

Trobar una funda de cinta de casset amb les cançons del viatge de fi de curs, justament ara que queden 21 dies per a que es complisquen 10 anys, crec que no és cap casualitat.  I entre ahir i hui se m’havia ficat al cap fer un disc amb les cançons que ixen al paper, més alguna més que escoltàvem per aquella època, concretament entre els anys 2000 a 2002.  Fins que no ho he fet no he pogut llevar-m’ho del cap!

casset

En aquella època, Internet era una cosa de la que es parlava poc per Castalla.  Algun privilegiat començava a tindre una connexió d’aquestes que hui en dia no valdria ni per a llegir Vilaweb.  Que records quan algú es comprava un CD, i a les pocs dies ja estaves demanant-li’l per a gravar-te’l a casset!!! Era la compartició d’arxius il·legal que fèiem abans.  Hi havia qui començava a a tindre també gravadores de CD, però eren prou cares aleshores (algun afortunat amb gravadora de CD, et cobrava per gravar-te’n algun! xD )

Jo m’alimentava musicalment gràcies a la compartició il·legal d’arxius entre els amics i coneguts, algun que altre disc que compràvem quan podíem, mitjançant la MTV i la Sol Música (Sol Rock!) i  també en menor mesura, amb els discos que regalaven a Heavy-Rock o Metal Hammer!

Quins records d’engegar la MTV per veure l’ “European Top 20” o l’ “US Top 20″, i els divendres per la nit (o dimecres, ja no recorde), fèien el Sol Rock a la Sol Música…i el més fort de tot és que hi havia gent (com jo) que s’ho gravava en unes cintes anomenades VHS!

VHS

El món analògic era una canya! Com diuen a la sèrie Californication “Sóc un home analògic en un món digital“.  Era realment bonic fer aquestes coses.  Crec que una gran part de mi es va quedar a viure a aquella època i “de ves en quan”  em fa una visita i em recorda que continua pegant bots a ritme de Linkin Park al Carpe Diem, continua pujant damunt de la cadira amb Du Hast i encara no ha recollit el sac de dormir de la darrera acampada del 9 d’octubre on rebentarem el casset d’Americana, d’Offspring.

Concretament aquestes cançons són grans èxits que sortien al European Top 20 de la MTV. Podeu veure ací les llistes ordenades per anys.

Que dir de la llista de cançons? És, per descomptat, una bona part de la banda sonora de la meva vida.

(podeu veure tots els videoclips al vídeo-llista de dalt) 

Descarrega’l

01 Intro + Sum 41 – Fat Lip
02 Dover – King George
03 U2 – Elevation (Tomb Raider Mix)
04 Rammstein – Du Hast
05 ACDC – Stiff Upper Lip
06 Linkin Park – In the End
07 Limp Bizkit – My Generation
08 Rage Against the Machine – Sleep Now in the Fire
09 Blur – Song 2
10 Wheatus – Teenage Dirtbag
11 Blink 182 – All The Small Things
12 The Offsfpring – The Kids Aren’t Alright
13 Afroman – Because I Got High
14 Guano Apes – Kumba Yo!
15 Papa Roach – Last Resort
16 Nickelback – Hero
17 Marilyn Manson Tainted Love
18 Crazy Town – Butterfly
19 Eminem – Stan (feat Dido)
20 Alien Ant Farm – Smooth Criminal
21 Avril Lavigne – Complicated
22 Nickelback – How You Remind Me
23 Bon Jovi – Everyday

Música, Pólvora i Trons: Feliu Ventura, Música i Lletra (320)

feliu ventura música i lletra

  1. Història d’un sofà  [Lloc 5] (Feliu Ventura)
  2. Torn de preguntes (Feliu Ventura)
  3. Present (Feliu Ventura)
  4. Els guants de la metàfora (Feliu Ventura)
  5. Finalment (Feliu Ventura)
  6. El nus de la corbata (Feliu Ventura)
  7. País de carretera (Feliu Ventura)
  8. Cor polissó (Feliu Ventura – Borja Penalba)
  9. Lluna de safrà (Feliu Ventura)
  10. Tràfic i trànsit (València, Perpinyà, Barcelona i Palma) (Feliu Ventura – Borja Penalba)
  11. Adéu (Feliu Ventura)

Descarrega’l(els enllaços de descarrega estan baix de la pàgina. Podeu elegir entre: filefactory, uploaded, hotfile entre altres)

El 21 de setembre va eixir al carrer el nou disc de Feliu Ventura, Música i Lletra. Es tracta del primer disc que trau Feliu Ventura des de l’any 2006 amb “Alfabets de Futur”.

El disc comença lentament i amb certa melancolia amb el tema “Història d’un sofà“, molt tendra i bonica amb un Feliu Ventura pràcticament xiuxiuejant els versos. Una història que combina la nostàlgia d’una mudança, i l’enyorança de la infantesa. Preciosa. I com una tempesta d’estiu Continua llegint

Música, Pólvora i Trons: Inadaptats, Homenatge a Ovidi

homenatge a Ovidi

1. De l’espai no te’n refies mai
2. Va com va
3. El desesperat
4. El diluvi
5. Tot explote pel cap o per la pota
6. Homenatge a Teresa
7. Ai!
8. Encara nois, encara
9. Sageta de foc
10. Autocrítica i crítica
11. Serà un dia que durarà anys
12. Culminació
13. Cançoneta juganera 2
14. Lliçó de sumes i verbes

Després dels darrers esdeveniments al País Valencià, més que mai ens fan falta les idees i la ideologia del gran mestre Ovidi Montllor per a donar veu a les nostres lluites…i amb un toc de modernitat de la mà del grup de Vilafranca del Penedès, Inadaptats!

Un disc amb un recull de les seues millors cançons, interpretades en clau de rock, punk, hip-hop, ska, oi! i fins i tot un arranjament de Big Band interpretat per la Transpenedès Jazz Orquestra.

Inadaptats dona la paraula a l’Ovidi per donar la paraula a la classe treballadora dels Països Catalans!

Descarrega’l

Les 7 Edats del Rock (documental)

les set edats del rock

NOTA: Hi ha algunes parts que estan bloquejades a tots els països, i altres que es poden veure únicament als Estats Units.  Ací hi ha una forma de saltar-se aquesta restricció. També vos deixe els enllaços per baixar-ho. Si tampoc podeu fer-ho, inclús podeu enviar-me un correu i veure que podem fer a webmestre[arrova]jordijuan.com

Documental que compren la història del Rock en set èpoques diferenciades i amb una durada de 6 hores (aproximadament): el naixement del rock, l’època del rock conceptual o “art rock”, el punk, el heavy metal, el rock de grans estadis, el rock alternatiu i finalment el rock independent, produida per la BBC i emesa per VH1 una mica retallada respecte a la versió original. Des del naixement del rock amb “Like a Rolling Stone” i les actuacions de Jimi Hendrix, fins a bandes més recents com Artic Monkeys o Coldplay, passant per la revolució punk i alternativa, i l’esclat del Heavy Metal i el Rock de grans estadis. Imprescindible.

Inclou entrevistes i actuacions amb els grans grups de totes les èpoques: Jimi Hendrix, John Mayall’s Blues Breakers, Cream, The Beatles, The Rolling Stones, The Yardbirds, The Who, Bob Dylan, Pink Floyd, Genesis, Roxy Music,Bowie, Velvet Underground, The Sex Pistols, The Ramones, Radiohead, Clash, The Buzzcocks, Talking Heads,The Slits ,Television, Patti SmithJohn Cale,The Damned, New York Dolls, Black Sabbath, Deep Purple, Metallica, Iron Maiden, Judas Priest, The Strokes, Ozzy Osbourne, Mötley Crüe, Bruce Springsteen, Queen, U2, Dire Straits, Police, Kiss, Led Zeppelin, Nirvana, Black Flag, R.E.M., The Pixies, Mudhoney, Hüsker Dü, The White Stripes,The Replacements, The Smiths, Blur, The Stone Roses, Oasis, The Libertines, Suede, Arctic Monkeys, Franz Ferdinand,  Coldplay (recomane visitar els enllaços)

 

Descarrega’l Mecanoscrit.cat (megaupload, cal registre)

Descarrega’l Totsrucs.cat (emule)

 Més info:

http://www.bbc.co.uk/music/sevenages/

Wikipedia: http://ves.cat/a3s1

Raimon a Xàtiva

“Raimon a Xàtiva” és una emotiva retrobada del cantautor valencià amb la seva terra natal després de 18 anys de no cantar-hi.

A més d’un recull de 19 temes rellevants en el conjunt de la seva obra i emocionalment lligats al seu poble, “Raimon a Xàtiva” ens permetrà conèixer quin significat té pel cantautor l’indret on va néixer, els records més lligats a la seva infantesa o bé on va escriure els seus primers versos. També ens desvelarà quina ha estat la influència que sobre ell han tingut determinats racons emblemàtics de la ciutat o com van ser els seus primers contactes amb la poesia d’Ausiàs Marc o de Salvador Espriu.

El concert és, al mateix temps, una celebració dels 50 anys de Raimon a la cançó. Es va gravar al Gran Teatre de Xàtiva el 16 de maig del 2010.

Joe Strummer: El futur no està escrit

El regal que us fem el rei del punk i jo és tota una declaració de principis, tot un estil de vida, una forma de pensar, un missatge optimista i alegre: el futur no està escrit. Si bé el eslògan del moviment punk va ser el No Future (“no hi ha futur”, però en to pessimista), aquest és el que ens recomana el rei del punk, el senyor Joe Strummer, cantant i líder del grup més gran de la història del punk: The Clash.

Aquest documental és probablement un dels millors que he vist. Tota una revelació en forma de documental sobre una de les figures més importants dels anys 70 i 80. El seu àlbum, London Calling, és un dels més influients de la història del rock, amb un missatge totalment socialista, amb una menció especial a la cançó “Spanish bombs“, sobre l’heroisme dels republicans a la guerra civil espanyola.

Us convidem a conèixer un profunditat un dels músics més influents de la història del rock: al capdavant de The Clash, Joe Strummer va ser una de les més grans estrelles del punk. Però sobretot, Strummer va ser un rebel que va creure en el poder de la música per transformar el món.

Amics, músics i admiradors es reuneixen al voltant d’una foguera per recordar Joe Strummer en un ambiciós documental signat pel realitzador Julien Temple (“The great rock’n'roll swindle”, “The filth and the fury”, “Glastonbury”…).

Música, Pólvora i Trons: Nightwish, Imaginaerum

Asseieu-se a la cadira, que el circ de la fantasia, els contes i la imaginació arriba a les seves llars: el Cirque De Morgue!

Comencem amb la narració d’un conte en finès anomenat Taikatalvi (hivern màgic), on podreu escoltar el so d’una caixa de música infantil i unes flautes ben dolces, per entrar amb força amb els Imagineers: Annete Olzon, Marco Hietala, Emppu Vuorinen, Jukka Nevalainen i el gran mestre dels imaginaris Tuomas Holopainen!  I com no, acompanyats de tots els altres grans protagonistes d’aquest circ: la Looking Glass Orchestra amb els cors de la Metro Voices i els The Young Musicians London.

Recordarem les aventures de Peter Pan i visitarem la seva tomba buida a Storytime (l’hora del conte), on la teatralitat cobra protagonisme durant tot el tema.

A Ghost River (riu fantasma) pareixerà que em convidat a Eddie Van Halen a la guitarra, però és el membre dels Imagineers: Emppu Vuorinen.  Escoltarem una petita lluita de veus entre els Imagineers Olzon i Hietala. Qui creus tu que guanyarà aquesta batalla?

Passem del teatre a un club de Jazz fosc i ple de fum, on ens relaxarem una mica amb un bon got de Whisky i el so del piano. Slow, love, Slow sorprendrà inesperadament als assistents a aquest circ tan especial que ens porten els finesos Nightwish.

Però d’un extrem, passem a l’altre. Ja que de sobte, el teló torna a pujar per a que sonen les gaites irlandeses, de la mà del convidat Troy Donockley.  I Want my Tears Back (vull que tornen les meves llàgrimes)  posarà de peus a tots els assistents a aquest espectacle, especialment a la segona batalla del disc entre la gaita de Donockley i la guitarra de Vuorinen.

“Ladies and gentlemen

Be heartlessly welcome!

To Cirque De Morgue

And what a show we have for you tonight!”

I entrem al món de les bruixes i els malsons, on la bruixa Anette Olzon ens espera mentre els xiquets canten “ Ring-a-ring-a-roses, A pocket full of posies;Hush! hush! hush! hush!
We’re all tumbled down”. Aquesta història de por, Scartale (conte de por) , és probablement el moment més divertit i espectacular de tot el show!  Ens recordarà per moments a moltes bandes sonores de Disney, especialment de The Nightmare Before Christmas.

Si abans erem a Irlanda, ara passem a l’orient amb l’espectacle instrumental Arabesque, on podrem escoltar a l’orquestra Looking Glass i els cors en tot el seu esplendor. Per a quedar-se bocabadats.

Turn Loose The Mermaids (tornen les sirenes en llibertat) ens convida al relax després de tant d’èxtasi. En aquesta podem recordar melodies de l’oest americà cap al final del mateix. Amb indis, vaquers…Al final del riu el sol es posa. Preciosa.

I que dir de Rest Calm (descans tranquil, que comença pujant d’intensitat per a que puguem gaudir de nou amb una nova lluita entre les veus de Marco i la bruixa Anette Olzon. Aquesta és una dura batalla, ja que els dos tenen una veu magnífica. Potser guanye el cor de xiquetes i xiquets!  Els espectadors gaudiran d’una cançó a moments moguda, i amb parts de balada. La tornada es repeteix al final constantment incloent nous elements que l’oient té que intentar descobrir.  Seràs capaç?

 The Crow, The Owl And The Dove (El corb, el mussol i el colom), magnifica lletra en aquesta cançó a mig temps que ens farà submergir-nos en un mar de tranquil·litat.

Comencem a acabar, i només podem fer-ho com em començat: Amb cors brutals, bombos, plats, violins, potents guitarres… Last Ride of the Day (el darrer passeig del dia) és un tema dels que ens tenen acostumats els Imagineers, i del que no podràs llevar-te la melodia enganxosa del cap. Faran que tots s’alcen de les banquetes i aplaudisquen ben fort.

Finalment, l’actuació dels nostres trapezistes, malabaristes, bruixes i demés membres del circ d’imaginació musical acaba amb una peça dividida en tres actes, anomenada Song of Myself (cant a mi mateix), on Anette ens embruixa una vegada més amb les seves qualitats interpretatives, i on tots els altres actors l’acompanyen de forma magistral. Un deu.

I després d’una bona estona aplaudint, l’orquestra Looking Glass ens fa un bis amb un extracte de les millors melodies de tot l’espectacle del Cirque de Morgue amb la peça Imaginaerum. Per a llevar-se el barret!

Descarrega’l

els Imagineers