Després de quasi 24 hores aïllats, finalment poden tornar a casa un total de 89 persones que han hagut de passar la nit en un hotel de Xorret del Catí perquè no tenien una altra alternativa. Volien vore la neu i es van quedar atrapats enmig de la tempesta que va sorprendre ahir la zona. Centenars de persones es van topar amb una neu que a última hora es va convertir en plaques de gel intractables. Les dos carreteres que accedeixen a Xorret del Catí van quedar tallades al trànsit.

Els impagaments de la Generalitat Valenciana, a conseqüència del malbaratament dels nostres diners, i l’espoli que han fet alguns dels seus dirigents, ha abocat als instituts públics del País Valencià a la ruïna. Les primeres conseqüències són la falta de material bàsic, calefacció i el progressiu deteriorament de l’educació.

més informació:

• Alumnes de l’IES Enric Valor de Castalla
• A.M.P.A. de l’IES Enric Valor de Castalla

 Loading ...

Programa de RTVV on hi ha un  “enfrontament” amistós entre castelluts i colivencs.  Com a temes polèmics: els gasptaxos, les festes de Moros i Cristians i La Marjal. Com a temes d’unió: el valencià, les joguines, les rondalles del mestre Enric Valor, i un tema musical que posa un poc de germanor entre els dos pobles.

La llengua segueix ben viva als dos pobles! Un motiu per a sentir-nos ben orgullosos de la nostra terra.

més info

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Castalla
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Onil

Medi ambient recorda Enric Valor quan es compleixen 100 anys del seu naixement. Un dels escriptors i gramàtics valencians més destacats del segle XX que va impregnar bona part de la seua obra de referències al paisatge i la natura, sobretot de les comarques del sud del País Valencià, en especial de l’Alcoià, amb evocacions especials a Castalla, el poble on va nàixer fa un segle.

De la mà de Vicent Brotons, visitarem Planisses, un dels llocs més emblemàtics de Castalla (l’Alcoià, País Valencià).

“Squashingmountains” serà el nom del nostres benvolgut Esclafamuntanyes en anglès, “Der Berzertrampler” en alemany. El castellut Enric Valor serà traduït a 10 idiomes, mentre el Partit Popular tracta de posar entrebancs al seu reconeixement, i tiren balons fora.

La Generalitat Valenciana, en canvi, no ha posat cap entrebanc a l’hora de donar-li la màxima distinció a toreros valencians.

Per altra part, Castalla està d’enhorabona i el seu institut torna a dir-se Enric Valor des de fa uns dies.  Després d’anys de lluita i d’indignació, la raó ha guanyat a l’enveja que professen alguns sectors de la societat castelluda envers la figura de Valor.

I.E.S Enric Valor Ja!!! Ara sí!!

“Castalla era semifeudal aleshores. Als meus primers anys i durant bona part de la monarquia d’Alfons XIII, hi havia dos partits, amb unes designacions populars simplicíssimes: El Partit de Dalt, i el Partit de Baix. El de Dalt, perquè la casa pairal del líder era entre la Placeta dels Casinos i l’eixample de davant del Casino principal, uns deu o dotze metres d’altitud sobre el palau del líder del de Baix, en el carrer Major. És clar que la major diferenciació eren les ideologies: lliberals els del Partit de Dalt (els Soler), i conservadors, els del Partit de Baix (els Rico). Tanmateix, les fronteres polítiques no eren absolutament clares, puix que la senyoralla castelluda estava molt emparentada internament. “

Enric Valor al llibre “Converses amb un senyor escriptor”, de Rosa Serrano.

Com ha canviat Castalla des d’aleshores! Avui en dia tenim que pregar per a poder anar a passejar pels nostres indrets. És una llàstima que un dels paratges més bonics que tenim, el de Les Fermoses i els voltants, tinga una cadena posada per la que NO ES DEU passar.

No són poques les “amenaces” per a que la gent no passe per eixe indret tan característic del nostre poble per part d’algunes persones que ara no venen al cas (o sí que venen, però millor callar) ni cal esmentar. És una llàstima que no puguem passar tranquil·lament passejant o amb bicicleta pel camí de Les Fermoses. Estic totalment en contra que la gent passe per allí fent curses de motociclisme, fent soroll i molestant la calma de la nostra serra. És més, em repugna. Però veig una falta de respecte per a les castelludes i castelluts que no puguem passar pel camí que va cap a La Replana i l’Ombria del Carrascal, micro-reserves de la flora de la Generalitat Valenciana. Si volem fer una ruta per “El Pi del Litero”, La Caseta de l’Angel i acabar en El Carrascal no podem… Jo em pensava que els que més tenien (i més quan tens una part tan gran i valuosa del territori castellut) es comportaven d’una forma més amistosa .Però es veu que no… Tallar el camí? Clar que sí!  tots els qui vulguen disfrutar de les nostres serres, que vagen per altre costat.

I en El Rebolcador no es queden arrere. També tenen la seua pancarta amenaçant amb els gossos per a que no puguem passar per allí… Fins on arribarem senyors???Arribarà el dia en que les nostres serres siguen totes propietat d’algun senyoret i no puguem eixir de casa???? Estem “locos” o que??? Com ha canviat la cosa. Abans eren “Els de Dalt”, i “Els de Baix”, però pareix que ara són tots els de Dalt. Baixeu dels núvols!