Reflexions després de la tempesta de València

Si alguna cosa està clara després dels darrers dies és que la violència ha tornat als carrers. Els de la gavina ens porten una vegada més la por, la intimidació i la violència contra la població.

rambo piquer

(clica per veure a 2202 x 3000 pixels)

Si amb el PE (Partit Espanyol…ja que no té res de socialista ni d’obrer actualment), ja teníem carències democràtiques, ara les acompanyem amb una bona dosis de violència i hipocresia.  Aquesta gent que ens governa actualment, principals culpables de la crisi que vivim al País Valencià, als Països Catalans i al conjunt de l’estat, encara tenen la poca-vergonya Continua llegint

Enamora’t en català

enamora't en català

01 Canto l’amor – Lluis Llach
02 Aquesta nit – Lax’n'Busto
03 Boig per tu Sau y Luz Casal
04 El Far Del Sud – Sopa de Cabra
05 Dies i nits d’amor i de guerra – Cesk Freixas
06 No tornaran – Whiskyn’s
07 Quan no hi ets – Glaucs
08 Tinc una mania incofessable – Pau Alabajos
09 Ara – Lax ‘n’ Busto
10 Quant et sentis de marbre – Gossos
11 Caic – Gerard Quintana
12 Sara – Gerard Quintana i Jordi Batiste
13 Només per a tu – Lluís Llach
14 Si véns – Ja t’ho diré
15 Muriel – Adrià Punti
16 Sent la Nit – Kabul Babà
17 Abraça’m – Maria del Mar Bonet
18 Cada Cop – Whiskyns
19 Camals mullats – La Gossa Sorda
20 Els teus ulls glaucs – Glaucs
21 Tendresa – Lluis Llach
22 Deixa’m oblidar-te – Sergio Dalma
23 Cançó explícita – Pau Alabajos
24 El pes d’un somriure – Feliu Ventura
25 Nomes ho faig per tu -Sau
26 Junts – Whiskyns
27 Somnis entre boires – Sangtraït
28 Si et quedes amb mi – Sopa de Cabra
29 Torna la nostàlgia – Cesk Freixas
30 Tot és fosc – Gossos i Gerard Quintana
31 Ulls tancats – Menaix a Truà
32 Pel camí – Whiskyn’s
33 Si un dia he de tornar – Sopa de Cabra
34 Amb Tu – Lax ‘n’ Busto

No sóc gens partidari de la festa de Sant Valentí, ja que el dia dels enamorats, almenys al País Valencià, és el 9 d’octubre, Sant Dionís, quan es fa La Mocaorà.

A Catalunya el dia dels enamorats és el 23 d’abril, Sant Jordi, i les parelles es regalen una rosa vermella i un llibre.

Descarrega’l

M’encanta especialment Continua llegint

Vegetarians: Mites i respostes

Sempre que vaig a algun lloc a fer algun menjar col·lectiu i em porte menjar de casa o menje únicament aquelles coses que no tinguen cap animal, acabe donant una serie d’explicacions  a algú interessat en aquest “estrany” comportament. Sempre em mostren els seus arguments “pro-carnívors” que intente rebatre. Però normalment la cosa no acaba gens bé… hi ha molta gent convençuda que la meua vida corre perill o que aquesta dieta no és, ni de bon troç, la millor per a nosaltres… segur??

Anthony Kiedis

Anthony Kiedis, de Red Hot Chili Peppers, és vegetarià

Ací anem a desmitificar tots els arguments pro-carnívors que se li poden ocórrer a la gent normal:

La pregunta que a tota persona menjadora de carn li passa pel seu cap quan s’enfronta  amb la realitat de l’explotació i la massacre d’animals és clara: és possible ser vegetarià? I tot un seguit de preguntes associades: Tindré tots els nutrients que necessite? Mantindré una bona salut? Podré seguir fent esport? No importa que estiga embarassada? Serà molt car? etcètera.

Evidentment, totes aquestes preguntes són molt importants:

  1. Si ser vegetarià no és possible, les granges i els escorxadors haurien de seguir existint.
  2. Si és possible, però amb riscos sanitaris, segurament també existirien els escorxadors, perquè molt poca gent estaria disposada a arriscar la seva salut darrere dels seus ideals ètics.
  3. Si és possible, però només en certes condicions i no en altres (per exemple, si no fora possible per a nens, per a dones embarassades, per a esportistes o per a gent amb pocs ingressos), hauria de seguir mantenint-se el sacrifici d’animals per a estos sectors de la població.

Afortunadament, ser vegetarià és possible i ho és per a totes i tots i a totes les edats. Fins i tot per a totes les butxaques. Vegem per què.

Continua llegint

Atrapats al Xorret de Catí (humor)

Després de quasi 24 hores aïllats, finalment poden tornar a casa un total de 89 persones que han hagut de passar la nit en un hotel de Xorret del Catí perquè no tenien una altra alternativa. Volien vore la neu i es van quedar atrapats enmig de la tempesta que va sorprendre ahir la zona. Centenars de persones es van topar amb una neu que a última hora es va convertir en plaques de gel intractables. Les dos carreteres que accedeixen a Xorret del Catí van quedar tallades al trànsit.

Música, Pólvora i Trons: Inadaptats, Homenatge a Ovidi

homenatge a Ovidi

1. De l’espai no te’n refies mai
2. Va com va
3. El desesperat
4. El diluvi
5. Tot explote pel cap o per la pota
6. Homenatge a Teresa
7. Ai!
8. Encara nois, encara
9. Sageta de foc
10. Autocrítica i crítica
11. Serà un dia que durarà anys
12. Culminació
13. Cançoneta juganera 2
14. Lliçó de sumes i verbes

Després dels darrers esdeveniments al País Valencià, més que mai ens fan falta les idees i la ideologia del gran mestre Ovidi Montllor per a donar veu a les nostres lluites…i amb un toc de modernitat de la mà del grup de Vilafranca del Penedès, Inadaptats!

Un disc amb un recull de les seues millors cançons, interpretades en clau de rock, punk, hip-hop, ska, oi! i fins i tot un arranjament de Big Band interpretat per la Transpenedès Jazz Orquestra.

Inadaptats dona la paraula a l’Ovidi per donar la paraula a la classe treballadora dels Països Catalans!

Descarrega’l

Revolució dels “Batins” : Els impagamens de la generalitat (TVE)

Els impagaments de la Generalitat Valenciana, a conseqüència del malbaratament dels nostres diners, i l’espoli que han fet alguns dels seus dirigents, ha abocat als instituts públics del País Valencià a la ruïna. Les primeres conseqüències són la falta de material bàsic, calefacció i el progressiu deteriorament de l’educació.

més informació:

Qui creus que té la culpa de l'actual estat de l'educació pública al País Valencià?

View Results

Loading ... Loading ...

batins

Llach, la revolta permanent (documental)

(actualitzat 21/01/2012, després del tancament de Megaupload)

 

Haurem d’emprar les armes! Canvi. ­Gassegeu l’església. Canvi. ­Interessa que vinguin els Charlies, perquè estem envoltats de gent i al sortir de l’església aquí serà un picament de peus. Utilitzarem les armes. Segur, a més eh? ­Charlie a J-1. Ha arribat ja l’ordre de desallotjament a l’església? ­Si, si la té J-3 i ja han procedit a desallotjar perquè tu no estaves allí. ­Molt bé, assabentat. I llàstima que no hi era jo allí»

«Intento comunicar, però ningú contesta. Han d’estar en l’església barallant-se com lleons. ­J-3 per a J-1! J-3 per a J-1! Manin força per a aquí. Ja hem disparat més de dues mil tirs. ­Com està per aquí l’assumpte? ­Et pots figurar, després de llençar més de mil tirs i trencar l’església de San Francisco. Et pots imaginar com està el carrer i com està tot. ­Moltes gràcies, eh! Bon servei! ­Digues-li a Salines, que hem contribuït a la pallissa més gran de la història. ­Aquí hi ha hagut una massacre. Canvi. ­D’acord, d’acord. ­Però de debò una massacre»

A la memòria de tota la gent que va morir a Vitoria-Gasteiz. El seu màxim responsable va morir ahir sense haver estat mai condemnat i sense haver demanat mai disculpes. Era el fundador del Partit Popular.

més informació:

Descarrega amb l’emule

 ed2k://|file|Llach,%20la%20revolta%20permanent.avi|1480343552|0CB2F29952AC58FC66149910A0A7716A|/ 

 

Mor al llit, impunement, Manuel Fraga, icona del franquisme i responsable dels assassinats de Gasteiz


Lluís Llach: Campanades a Morts (Directe a Gasteiz, 3 de Març de 2006) de jordi castalla a Vimeo.

I

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

I el poble es recull
quan el lament s’acosta,
ja són tres penes més
que hem de dur a la memòria.

Campanades a morts
per les tres boques closes,
ai d’aquell trobador
que oblidés les tres notes!

Qui ha tallat tot l’alè
d’aquests cossos tan joves,
sense cap més tresor
que la raó dels que ploren?

Assassins de raons, de vides,
que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memòries.

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.

II

Obriu-me el ventre
pel seu repòs,
dels meus jardins
porteu les millors flors.

Per aquests homes
caveu-me fons,
i en el meu cos
hi graveu el seu nom.

Que cap oratge
desvetllí el son
d’aquells que han mort
sense tenir el cap cot.

III

Disset anys només
i tu tan vell;
gelós de la llum dels seus ulls,
has volgut tancar ses parpelles,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que del seu cos tenim record
i cada nit aprendrem a estimar-lo.

Disset anys només
i tu tan vell;
impotent per l’amor que ell tenia,
li has donat la mort per companya,
però no podràs, que per allò que ell va estimar,
el nostres cos sempre estarà en primavera.

Disset anys només
i tu tan vell;
envejós de tan jove bellesa,
has volgut esquinçar els seus membres,
però no podràs, que tots guardem aquesta llum
i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres.

IV

La misèria esdevingué poeta
i escrigué en els camps
en forma de trinxeres,
i els homes anaren cap a elles.
Cadascú fou un mot
del victoriós poema.

“Tots sabem que allò va ser un acte de terrorisme d’estat, executat per responsables ministerials encara vius, tots ho sabem perfectament; (…) per a nosaltres mai hi haurà transició fins que es demani perdó a les víctimes de Gasteiz; els perseguirà la nostra memòria per sempre més”   Lluís Llach

Que deia EL FEIXISTA DE FRAGA?

(…) 1963. Es fa un silenci i se sent un crit. Algú crida “Fascista!”. Segons la crònica de l’època de Luis Ramírez a ‘España hoy’: “Fraga se abrió la chaqueta, sacó el pecho y contestó: ¡A mucha honra, gracias!” (…)
(…)Amb paraules potser no tan exactes com les que va haver d’escoltar un reporter de Reuters el 20 de maig de 1974 a Londres. El periodista requeria a Fraga, nomenat ambaixador al Regne Unit el 1973, amb quina legitimitat es constituiria el nou govern. Sempre torrencial, forasenyat va cridar: “¡Con la legitimidad de las metralletas!”(…)
(…)”Catalunya … la ocupamos en 1939 y estamos dispuestos a ocuparla tantas veces como sea necesario”.(…)

Que diuen ELS MITJANS DELS països CATALANS?

Que diuen els mitjans estrangers?

…i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres

I ja que la majoria de mitjans de comunicació s’han dedicat a tirar-li floretes a l’assassí de Fraga, ací tenim un oient de Ràdio Nacional que ho deixa ben clar:

El poble del costat: Castalla vs Onil (youtube)

Programa de RTVV on hi ha un  “enfrontament” amistós entre castelluts i colivencs.  Com a temes polèmics: els gasptaxos, les festes de Moros i Cristians i La Marjal. Com a temes d’unió: el valencià, les joguines, les rondalles del mestre Enric Valor, i un tema musical que posa un poc de germanor entre els dos pobles.

La llengua segueix ben viva als dos pobles! Un motiu per a sentir-nos ben orgullosos de la nostra terra.

més info

  • http://ca.wikipedia.org/wiki/Castalla
  • http://ca.wikipedia.org/wiki/Onil